El dissabte per el mati, teníem en un partit, important, important per la gent que normalment no juga massa, per a la gent que sol tindré pocs minuts a la pista, ja que no teníem ni a Manel, ni a Dani, ni a Oscar, el que feia que la resta de la gent haguera de tindre un paper important al hora de atacar l’aro contrari com de defendre la nostra canasta (un company em va dir “igual et sorprenen”, senc molt dir que no em van sorprendre, senc molt vorer que no van aprofitar la seva oportunitat, senc molt vorer que jugadors que el proper any han de ser importants o al meins deurien de aportar, este dissabte no ho van ver, i van desaprofitar una bona oportunitat de demostrar al seu entrenador que tenen un lloc asegurat a la pista de bàsquet.
El partit el comencem dormint, igual que l’acabem, en ningun moment domen la sensació de fer les coses ben fetes d’ai que l’equip rival, en este cas el Ondara ens haga guanyat sense patir de ninguna de les maneres.
Als meus jugadors es va faltar intensitat i les ganes necessàries per endurse a casa el partit. El resultat final 48-32.
1er quart.- 11-4, no fa falta dir res mes.
2on quart.- 16-8, pitjor encara.
3er quart.- 10-5, seguim dormint
4 quart.- 11-15.- l’únic que fem el que podem fer, però encara no el suficient..
El que el vaig dir al acabar el partit, aixina no es pot jugar, i aixina no podem anar a cap de lloc.
Queda un partit, espere que la gent que te les oportunitats que no la perga, perquè no hi hauran mes oportunitats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario