CRONICA DE UNA FINAL

Desprès de derrotar al Silla en un partit bastant complicat, ens tocava anar el dimecres al camp del Xàtiva, un equip en el passat any no varem poder guanyar ni en casa ni fora, era la primera semifinal, la primera vegada que amb este grup arribàvem tan lluny, i tots els jugadors van fer un esforç per vindre a jugar a les 8’30 de la nit, desde els seus llocs de estudi, els seus llocs de treball, conscients de que arribaríem tard a casa i de que podíem fer alguna cosa important, el compromís dels jugadors esta demostrat per al seu equip, em van demostrar que volen que els agrada jugar junts i això ho val tot.
Dir en primer lloc que una semifinal no deuria pitarla un sol àrbitre, va ser molt complicat per al pobre Home sobre tot quant es va embrutar, però ho va intentar d’això no ho puc negar.
El primer quart comença mal per als dos equips fins el dos primers minuts de atac ningun aconsegueix fer cap canasta, però ells prenen prompte el avantatge en el marcador am un 4-0 de parcial, que desprès nosaltres tranquem amb un 0-6 de parcial, hi ha molts fallos per part del dos equips y arriben amb un 15-11 al final del primer quart, molts pocs punts per a nosaltres, la cosa no pintava gens be.
El segon quart comencem a despertar y amb sis minuts aconseguim fer un parcial de 2-14 i ens posem per primera vegada amb un bon avantatge sobre ells 17-25, però quant ho tenim tot de cara no sabem trencar el partit i ens fan un parcial de 8-0 per empatar el partit, a partir de este moment intercanvi de canastes fins el resultat del segon quart de 28-30 anava a ser molt complicat arribar a la final (parcial del segon quart 13-19).
En el tercer quart no hi ha cap equip que aconseguixca parcials importants si be en tres minuts ningun equip fa cap canasta i es falla molt, el partit en este quart cambia i s’embruta moltíssim, el resultat final del quart es de 47-46, tot es decidia en el últim quart. (Parcial 19-16).
El últim quart comença amb el Xàtiva fen-nos un parcial de 7-0, posant-se dalt en el marcador 54-48, era complicat però apretem les dents, volíem arribar a la final i no anàvem a deixar-ho pasar sense lluitar, l’equip contrari no es creu que va a la final i comet varis errors que el condenen, aconseguint nosaltres un parcial de 1-10, per posar-nos 60-64 al marcador, a partir de ací faltes del equip contrari i els tirs lliures nostres que si que entren, resultat final 63-70, (parcial del quart 16-24) havíem desplegat el nostre joc, i estàvem en la FINAL de la Lliga Valenciana.
ANOTADORS:
CARLES: 20, VICTOR: 20, PILERO: 12; ANTONI: 6; OSCAR 6; ADRIAN: 2; FRANKI: 2; ANDREW: 2.

Y arriba el dia de la final, arriba el dia de la il•lusió, arriba el dia en que volíem continuar fent historia per al equip, vam omplir un autobús, hem de donar les gracies a tots els que van vindre a acompanyar el nostre equip, a tots els que fins el ultima alè van estar animant, i cridant per el Oliva, en el pavelló, y a les xiques del Junior que de segur cuasi totes tenien algo que fer però van estar ai, en toto moment (en la festa també, però eixa no la contaré ací).
El partit comença, es la típica final en la que no juga la selecció espanyola, ho dic perquè cap equip aconsegueix cap punt fins el minut 4 de partit i es de tirs lliures, tenim molt de fallo en atac, i en defensa estem estàtics, no aconseguim marcar el nostre ritme, però es que el equip contrari tampoc, es un partit molt lento, amb molt de fallo per part dels dos equips, el primer quart acaba 15-9 a favor del equip contrari.
En el segon quart també eixíem atemorits, pareix que no tenim cap idea clase, fem jugar tres bases però el ritme del partit no el portem, el parcial es de 7-0 per als contraris, pareix que la cosa comença a pintar malament 22-10 pareix un resultat força impossible de remuntar, els caps comencen a baixar els ànims a decaure, en este segon quart no fem cap canasta en joc els 8 punts que fem son tots de tirs lliure, no podem jugar pitjor en atac, sense idees i moltes vegades sols amb el 1x1 sense vorer els jugadors millor situats. El parcial de este quart no deixa dubtes 14-8 per al contrari i 29-17 en la eliminatòria.
El tercer quart teníem que trencar la tònica general que teníem, no estàvem jugant be, no aconseguíem tirar a canasta amb seguritat, teníem por de atacar el aro, tans sols un triple de Ruben Bellon y un altre de Adrian (el argentino), ens donen algo de vida, però poca cosa, ja que en tornen a fer un parcial e 9-0, encara que este quart empatem 12-12, el parcial sembla impossible de remuntar 41-29, tot decidit?????.
Necessitàvem una reacció, no podíem donar la imatge que estàvem donan, males seleccions, males cares, necessitàvem començar be i ho fem 2-18, amb tres canastes seguides de Victor i tres triples seguits de Antoni ens tornen al partit posant-nos davant 46-47 podia ser, al final anava a ser una final jugada de tu a tu, i sols anava a resoldre’s al finalitzar el encontre, i així va ser, a falta de 30 segons anem 53-54 davant, fem una falta i es posen davant per un punt al tir lliure, una entrada de Pilero que deixa una bandeja no entra, ben jugada pero no entra enseguida falta nostra i a falta de sis segons tenim la ultima posesio, per desgracia la fallem, podríem haver anat a empatar el partit però volíem anar a guanyar, al final la mala sort va fer que ens quedarem segons,..... el resulta de este quart va ser de 18-27, i el resultat final 59-56 tres partits que ens priven de ser campions.
Hi ha coses que s’han de millorar, estos últims quatre partits que hem jugar han segut contra equips de autonòmica, equips grans que estaran ahi dal, els hem guanyat hem demostrat que podem, hem demostrat que si volem les podem lluitar tots i cadascun dels partits que juguem, este any no devem estar lluitant per salvar la categoria, hi ha equip per a mes, hem de estar tranquils, créixer com a jugadors i jo com a entrenador amb el grup.....
Sols una cosa, cap jugador i dic cap jugador perd un partit, els partits com estos els perd el entrenador, quant es va acabar el partit vaig saber que havia fallat, en la ultima jugada, vaig canviar el que tenia pensat, no tenia que haver-ho fet, tenia que haver seguit fidel al que jo pensava fer en eixe moment, igual haguera eixit malament, però això es cosa meua, ara sempre em quedarà el dubte, jo he comes un fallo, em sap malament que fos en una final, però dels errors s’aprèn i jo he après, he vist la final mentalment moltes vegades i crec que se on em vaig enganyar i on no, si tinc clar una cosa defensaré les meues idees i les meues conviccions en el partit contra viento i marea i no tornaré a canviar una idea sempre i quant la tinga clara al cap.
Pilero, sols dir-te que no estigues fotut per a mi eres el MVP del equip (i per algunes xiques també), no et van eixir les coses, però estic segur que en la propera final que jugarem, que estic segur que ho farem estaràs ahi per portar el equip al lloc mes alt possible.
DONAR LES GRACIES PER EL SUPORT, EL ESFORÇ DE TOTA LA GENT QUE VA VINDRE A VORER EL PARTIT, I A LA DIRECTIVA PER ESTAR AI, I RECOLÇAR AL EQUIP EN ELS MOMENTS COMPLICATS, ES FACIL TRABALLAR AMB GENT CON VOSALTRES, ES I ESPERE QUE SIGA SEMPRE UN PLAER DUR A ESTE EQUIP A ESTE GRUP DE GENT AL LLOC MES ALT.
Tenim un gran equip d’això estic segur, creixerem, disfrutarem i patirem junts, però si tots remem cap al mateix lloc el vaixell anirà a bon port, ànim xicons ara comença lo bo de veres la lliga es el moment de demostrar tot el que hem après....
NOTA PER A TOTS: El proper partit que veja algo com el que pasa en el últim quart de la final, tots dos o qui siga va a la dutxa,......
ANOTADORS:
ANTONI: 19; CARLES: 13; VICTOR: 13; ADRIAN (EL ARGENTINO): 3; RUBEN: 3; OSCAR: 2; PILERO: 2; ADRIAN: 1