HISTORIA DE UNA FESTA GRAN

HITORIA DE UNA FESTETA.
Desprès de perdre la final per tan sol tres punt, de les fotos de rigor, tots amb la cara de poques alegries i d'arreplegar el trofeu, un poc decaigut parlem amb els meus jugadors i els dic que ha sigut un plaer arribar fins a la final, que les finals les juguen els bons equips i que això vol dir que este equip es bo, desprès de cridar 1,2,3, Oliva, els xicots van a la dutxa mentre jo espere el acta.... A partir d’ací comença tot, al entrar al vestidor els jugador tenen preparades les botelles de sidra, i fan que ixca l'espuma banyant-nos tots i començant la festa en el mateix pavelló, això comensa a animar-nos i desprès en eixir i vorer a tota la afició que en va acompanyar animen i donant-nos les gracies per haver-los fet disfrutar fa que les nostres cares comencen a somriure (be totes encara no), pujem al autobús i el xofer en fa una volta per el centre de Valencia, mentre ja comencem a riure nos dins del autobús, ja que teníem que sopar en un restaurant (no recorde el nom), una vegada arriben al lloc, i baixem del autobús la primera casalla es per animar a alguns, (el pilero no se la fa, però ja li done un bon abraç, perquè s'ho mereix), i tots a sopar, jugadors, aficionats, president, fem córrer la cervesa, el vi, la sangria, entre les parlamentades de quasi tots els jugadors i com no el Presi també parla, (encara que la parlamenta mes xula es la del Pibe) que li diu algo a Molineta, unes bones rises en entre cervesa i cervesa decidim anar a la Platja de Gandia, (la idea era vorer a Mari Carmen en Cocoloco, però eixe dia no estava), pujem al autobús ja en una bona burrera i amb moltes rises per arribar a Oliva, allí deixem als aficionats i nosaltres jugadors, xicones juniors i les dones i novies de alguns mes decidim anar a Torero Torero a vorer a Migue, cotxe i al Grau......
No contarem tot el que va pasar al Grau, perquè no es pot, es pecat (segons l’església), però això si Migue es va portar, ens va convidar a alguna copeta, (be el pilero li va costar quasi 80 Euros per 17 cubates i alguns xupitos), allí entre copa i copa ens apareix el capità i la novia que en principi no anaven a vindre, i venen, els pares de Molina ens deixen i nosaltres continuem la festa, apareixen les amigues de Olaya i Oscar desapareix amb ella i la amiga per tornar desprès i dir-nos que en un altre pab s’han fet la seva copeta, tornem a ajuntar-nos tots i decidim anar a Cocoloco, en el cotxe de Oscar no se que pasa (que ho conte el Pilero), ens vejem a la porta y Mari Carmen va cumplir tots els 17 o 19 que anem entrem per el morro, baixem, ballem, cantem, bevem (alguns mes que altres), algunes xiques volen quedar-se mes i diuen que es queden a dormir a casa algunes amigues, però al final no es així, alguns/nes es pasen moltes hores de la nit xarrant o arriman-se a alguns/nes (no anem a dir noms), la festa dura fins les 6 de la matinada en la que jo (el mes responsable) i Monica (que es dedica a vigilar una xicona que no era nostra que anava mig carregada) decidim anar a casa, en el carrer ens crida per telefon un pare i ens posa a caldo a tots el que ens obliga a tornar a cocoloco per dir que han de anar-se’n a casa, eixim d'alli i carregem els cotxes, en el de Oscar no se qui anava, en el meu amb Olaya, Gloria, Pilero, Monica i jo es van viurer moments molt bons, molt divertits i únics que no crec que es torner a repetir, sols diré que uns bíceps i un pectorals ben forts els van agradar a totes les xicones que anaven al cotxe.... deixem a la gent a casa i anem a dormir, cansats però contents perquè tenim un grup humà, una sèrie de gent bestial que es mereixen tornar a jugar una final, guanyar-la, anar de festar i que ens tanquen a tots per estar contents.......