COMENTARI XIQUES

El diumenge vaig haver d’estar a la banqueta de l’equip júnior femení, en el seu enfrontament al San Blas, a priori no és el millor partit per estar a la banqueta per la dificultat que, en principi, havia de tindre el partit, però eixos tipus de repte a mi m'agraden i vaig estar amb alegria per vore i intentar dirigir i ajudar a un grup de jugadores que quasi sempre ho han donat tot dins de la pista per fer-nos gaudir d’aquest esport.
He de dir que el començament no va ser gens fàcil, van ixir, jo crec, que més en por que altra cosa, però poc a poc entren en el partit i tornen a tindre la garra, la lluita, l'entrega, el coratge, la il•lusió, i sobre tot l’orgull per lluitar cada possessió, cada defensa, cada atac; el que fa que ens apropem en el marcador. El primer i segon quart hi ha detalls de molta qualitat (si també per part de moltes de les nostres jugadores), per el que havia vist, i encara que hi havia errades, jo estava content, estàvem competint.....
Però no sabia el que ens esperava, de colp comencem a deixar de treballar, comencem a anar cada una per el seu lloc, sense treballar en equip, sense idees clares en atac, sense defendre situacions que sí son defendibles, i lo pitjor de tot era les cares que anava vegent en les jugadores, anaven apagant-se a mesura que anava passant el temps, donant-se per vençudes, per derrotades; el últim quart va ser terrible, (al menys per a mi, em vaig quedar molt soles animant per que continuaren lluitant), les jugadores estaven completament enfonsades, esperant a que el partit s'acabara, desitjant més bé que el partit s'acabara, van baixar els braços i la cara i van perdre el orgull i la lluita que sempre ens ha caracteritzat, (i això xicones en un partit de basket no es pot permetre).
No sé què li passa a este equip, està clar que en la primera fasse no s'ha competit, hem anat de sobrades moltes vegades, hem sigut molt superiors a totes, però poc a poc hem anat perdent les ganes de lluitar, l’entrega, el coratge, l’orgull i fins i tot tal vegada la il•lusió, hem vist que hi ha jugadores que no estan a la altura del que s'espera de elles, jugadores que mai haurien de baixar el cap o que mai l'han baixat, baixar-lo i deixar-se portar pel mal joc de l’equip, sense posar sol•lucions, jugadores importants que no aporten tot el que haurien tant en defensa com en atac, jugadores que s'amagen en els moments importants, jugadores que encara no han solucionat les seues errades cap a la cistella, que ens penedim de fallar tirs còmodes, crec que totes en general hauríeu de fer un esforç, un esforç gran per millorar, la desfeta d’aquesta setmana ha de servir-nos per a canviar, (no per haver perdut, sinó més bé per recuperar sensacions, i allò que vos he dit: la lluita, el coratge, l’entrega, i l’orgull), ha arribat l'hora de treballar, ha arribat l'hora d’aprendre, de corregir, d’alçar el cap, de no donar cap baló per perdut, esta segona fase no serà com la primera, que guanyàvem perquè senzillament érem millors, esta segona fase hem de demostrar que tenim les ganes, que tenim el talent, que tenim allò que sempre ens ha caracteritzat, l’orgull de pertànyer a un club, a un equip, i que hem de lluitar per allò que ens agrada, que en definitiva és fer les coses ben fetes i guanyar.
Espere que estes paraules no vos fagen enfadar, (bueno en certa manera m’és igual), he estat molts anys amb vosaltres, vos he vist guanyar i perdre, riure i plorar, pero mai havia vist el que vaig vore este cap de setmana, mai em pensava que este equip baixaria el cap, que abans del final es donara per vençut i va passar, vaja si va passar, espere no tornar-ho a vore perquè em fa pena, vore-vos aixi......