Havíem de jugar un partit complicat, davant el líder el primer equip que ens va guanyar en casa i encara estàvem be, partit molt físic i complicat, nosaltres no estem en el millor moment de joc, però afrontem el partit amb gana i amb el debut de un altre junior, Alex Tomas, teníem a dos germans jugant en el mateix equip.
El partit comença i nosaltres estem mes encertats que l’equip contrari, eixim mes concentrats al partit i aconseguim fer atacs rapits i estem prou encertats cara a la canasta contraria, estem intensos en defensa, agafem els rebot i podem córrer al contratac, si be hi ha un intercanvi de canastes el resultat de este primer quart es de 15-18.
El segon quart aconseguim un parcial de 2-7 per arribar a un 27-20 al minut set de este quart, ací tenim un punt d’inflexió perdem tres balons seguits i un tir mal fet, el que propicia que el parcial desde el minut 7 fins el 10 de este segon quart siga 12-2, sent el resultat del partit en eixe moment 32-29, el parcial de este quart es de 17-11.
El tercer i últim quart son quarts molt físics on els jugadors contraris apliquen la seva força, lluita i entrega per arribar a tots el balons, cap dels nostres jugadors esta mai sols, i arriben a fer 2x1 durant tot el rato, no hi han avantatges clars ni parcials grans, el resultat del tercer quart es de 19-15, i finalitza amb un parcial de 51-44; l’últim quart arribem a posar-nos 61-55 però no podem fer-nos en el partit, un parcial de 8-0 ens torna a trencar el partit així i tot els jugadors intenten lluitar fins el final, sen el parcial de este quart de 21-17 per un resultat final de 72-61.
Cal destacar el debut de Alex Tomas, realment va jugar pocs minuts però no es va arrugar el rato que va estar a la pista, els xicons han de continuar aprenent, crec que mes d’un a après molt en este partit, tindre gent amb molta experiència davant fa que es pugen corregir mols errors, hem de continuar treballant sense presa però sense parar…… tenim equip per disfrutar i de segur que ho fem.
lunes, 27 de febrero de 2012
domingo, 12 de febrero de 2012
PARTIT CONTRA SANTA TERESA
Desprès de la victòria de la setmana passada anàvem a la canxa del líder el Santa Pola que tan sols havia perdut un partit en tota la lliga, anàvem sense pressió, amb la idea de fer un bon partit e intentar donar la sorpresa, i la veritat es que quasi la donem, ja que el comença-me’n de partit ha sigut molt bo per part nostra, ja que el parcial es de 0-5 en tres minuts, eixim corrent, eixim amb molta intensitat tant defensiva com ofensiva, eixim agafant rebots, la veritat es que el primer quart nostre ha estar d’allò mes be, però teníem davant de nosaltres in gran equip que ha aconseguit empatar el partit al minut 7 en un parcial de 6-0, per posar-se 13-12, però no ens em desfet i hen continuat lluitant el partit. El resultat de este quart es de 17-16 havia de ser un bon partit.
El segon quart encara que comencem fen la primer canasta, en el minut dos al minut sis el parcial es de 16-4 fins i tot demanant un temps mort per parar el joc del equip local, nosaltres en defensa no arribem, en atac no tenim idees, tenim una pájara monumental, i comencen els jugadors a baixar el cap a pensar que ja esta tot decidit i que no anem a poder fer res, el resultat de este quart es de 28-14, mal pintaven les coses per a la segona part del partit. El parcial era de 45-30.
Desprès del descans i decidir que hem de continuar lluitant i no podem donar el partit per perdut, que hem de ser valents i hem de fer les coses que sabem, eixim en un altra intensitat, el partit es converteix mes be en un intercanvi de canastes entre els dos equips, encara que si be fallem de vegades en defensa, també hem de dir que en atac tenim mes idees, juguem mes en equip i busquem a els jugadors que están mes enxubats en el partit, el resultat de esta quart es de 17-14 i el parcial arriba a ser de 62-44, tot pareixia indicar que el partit s’anava a perdre de una mitja de 15 a 20 punts de diferencia.
Però en el últim quart este equip nostre demostra que si vol pot, que no baixa la cara si vol, que lluita cada baló si vol, i comencem en un parcial fins el minut 5 de 2-6, el resultat de este quart es de 13-19 este quart el guanyem, gracies al esforç que tots i cadascun dels jugadors que tenim ha fet.
Si tots els partits que fem els jugarem igual o de una manera pareguda a com hem jugat hui contra el líder, de segur estaríem no al lloc on estem si no mes be en desde el tercer al quin lloc, la derrota de hui m’ha deixat un bon sabor de boca, no per la derrota, sinó mes be per la lluita que ha tingut el meu equip, i la manera en que ha alçat la cara en els moments mes difícils…….
El segon quart encara que comencem fen la primer canasta, en el minut dos al minut sis el parcial es de 16-4 fins i tot demanant un temps mort per parar el joc del equip local, nosaltres en defensa no arribem, en atac no tenim idees, tenim una pájara monumental, i comencen els jugadors a baixar el cap a pensar que ja esta tot decidit i que no anem a poder fer res, el resultat de este quart es de 28-14, mal pintaven les coses per a la segona part del partit. El parcial era de 45-30.
Desprès del descans i decidir que hem de continuar lluitant i no podem donar el partit per perdut, que hem de ser valents i hem de fer les coses que sabem, eixim en un altra intensitat, el partit es converteix mes be en un intercanvi de canastes entre els dos equips, encara que si be fallem de vegades en defensa, també hem de dir que en atac tenim mes idees, juguem mes en equip i busquem a els jugadors que están mes enxubats en el partit, el resultat de esta quart es de 17-14 i el parcial arriba a ser de 62-44, tot pareixia indicar que el partit s’anava a perdre de una mitja de 15 a 20 punts de diferencia.
Però en el últim quart este equip nostre demostra que si vol pot, que no baixa la cara si vol, que lluita cada baló si vol, i comencem en un parcial fins el minut 5 de 2-6, el resultat de este quart es de 13-19 este quart el guanyem, gracies al esforç que tots i cadascun dels jugadors que tenim ha fet.
Si tots els partits que fem els jugarem igual o de una manera pareguda a com hem jugat hui contra el líder, de segur estaríem no al lloc on estem si no mes be en desde el tercer al quin lloc, la derrota de hui m’ha deixat un bon sabor de boca, no per la derrota, sinó mes be per la lluita que ha tingut el meu equip, i la manera en que ha alçat la cara en els moments mes difícils…….
martes, 7 de febrero de 2012
COMENTARI XIQUES
El diumenge vaig haver d’estar a la banqueta de l’equip júnior femení, en el seu enfrontament al San Blas, a priori no és el millor partit per estar a la banqueta per la dificultat que, en principi, havia de tindre el partit, però eixos tipus de repte a mi m'agraden i vaig estar amb alegria per vore i intentar dirigir i ajudar a un grup de jugadores que quasi sempre ho han donat tot dins de la pista per fer-nos gaudir d’aquest esport.
He de dir que el començament no va ser gens fàcil, van ixir, jo crec, que més en por que altra cosa, però poc a poc entren en el partit i tornen a tindre la garra, la lluita, l'entrega, el coratge, la il•lusió, i sobre tot l’orgull per lluitar cada possessió, cada defensa, cada atac; el que fa que ens apropem en el marcador. El primer i segon quart hi ha detalls de molta qualitat (si també per part de moltes de les nostres jugadores), per el que havia vist, i encara que hi havia errades, jo estava content, estàvem competint.....
Però no sabia el que ens esperava, de colp comencem a deixar de treballar, comencem a anar cada una per el seu lloc, sense treballar en equip, sense idees clares en atac, sense defendre situacions que sí son defendibles, i lo pitjor de tot era les cares que anava vegent en les jugadores, anaven apagant-se a mesura que anava passant el temps, donant-se per vençudes, per derrotades; el últim quart va ser terrible, (al menys per a mi, em vaig quedar molt soles animant per que continuaren lluitant), les jugadores estaven completament enfonsades, esperant a que el partit s'acabara, desitjant més bé que el partit s'acabara, van baixar els braços i la cara i van perdre el orgull i la lluita que sempre ens ha caracteritzat, (i això xicones en un partit de basket no es pot permetre).
No sé què li passa a este equip, està clar que en la primera fasse no s'ha competit, hem anat de sobrades moltes vegades, hem sigut molt superiors a totes, però poc a poc hem anat perdent les ganes de lluitar, l’entrega, el coratge, l’orgull i fins i tot tal vegada la il•lusió, hem vist que hi ha jugadores que no estan a la altura del que s'espera de elles, jugadores que mai haurien de baixar el cap o que mai l'han baixat, baixar-lo i deixar-se portar pel mal joc de l’equip, sense posar sol•lucions, jugadores importants que no aporten tot el que haurien tant en defensa com en atac, jugadores que s'amagen en els moments importants, jugadores que encara no han solucionat les seues errades cap a la cistella, que ens penedim de fallar tirs còmodes, crec que totes en general hauríeu de fer un esforç, un esforç gran per millorar, la desfeta d’aquesta setmana ha de servir-nos per a canviar, (no per haver perdut, sinó més bé per recuperar sensacions, i allò que vos he dit: la lluita, el coratge, l’entrega, i l’orgull), ha arribat l'hora de treballar, ha arribat l'hora d’aprendre, de corregir, d’alçar el cap, de no donar cap baló per perdut, esta segona fase no serà com la primera, que guanyàvem perquè senzillament érem millors, esta segona fase hem de demostrar que tenim les ganes, que tenim el talent, que tenim allò que sempre ens ha caracteritzat, l’orgull de pertànyer a un club, a un equip, i que hem de lluitar per allò que ens agrada, que en definitiva és fer les coses ben fetes i guanyar.
Espere que estes paraules no vos fagen enfadar, (bueno en certa manera m’és igual), he estat molts anys amb vosaltres, vos he vist guanyar i perdre, riure i plorar, pero mai havia vist el que vaig vore este cap de setmana, mai em pensava que este equip baixaria el cap, que abans del final es donara per vençut i va passar, vaja si va passar, espere no tornar-ho a vore perquè em fa pena, vore-vos aixi......
He de dir que el començament no va ser gens fàcil, van ixir, jo crec, que més en por que altra cosa, però poc a poc entren en el partit i tornen a tindre la garra, la lluita, l'entrega, el coratge, la il•lusió, i sobre tot l’orgull per lluitar cada possessió, cada defensa, cada atac; el que fa que ens apropem en el marcador. El primer i segon quart hi ha detalls de molta qualitat (si també per part de moltes de les nostres jugadores), per el que havia vist, i encara que hi havia errades, jo estava content, estàvem competint.....
Però no sabia el que ens esperava, de colp comencem a deixar de treballar, comencem a anar cada una per el seu lloc, sense treballar en equip, sense idees clares en atac, sense defendre situacions que sí son defendibles, i lo pitjor de tot era les cares que anava vegent en les jugadores, anaven apagant-se a mesura que anava passant el temps, donant-se per vençudes, per derrotades; el últim quart va ser terrible, (al menys per a mi, em vaig quedar molt soles animant per que continuaren lluitant), les jugadores estaven completament enfonsades, esperant a que el partit s'acabara, desitjant més bé que el partit s'acabara, van baixar els braços i la cara i van perdre el orgull i la lluita que sempre ens ha caracteritzat, (i això xicones en un partit de basket no es pot permetre).
No sé què li passa a este equip, està clar que en la primera fasse no s'ha competit, hem anat de sobrades moltes vegades, hem sigut molt superiors a totes, però poc a poc hem anat perdent les ganes de lluitar, l’entrega, el coratge, l’orgull i fins i tot tal vegada la il•lusió, hem vist que hi ha jugadores que no estan a la altura del que s'espera de elles, jugadores que mai haurien de baixar el cap o que mai l'han baixat, baixar-lo i deixar-se portar pel mal joc de l’equip, sense posar sol•lucions, jugadores importants que no aporten tot el que haurien tant en defensa com en atac, jugadores que s'amagen en els moments importants, jugadores que encara no han solucionat les seues errades cap a la cistella, que ens penedim de fallar tirs còmodes, crec que totes en general hauríeu de fer un esforç, un esforç gran per millorar, la desfeta d’aquesta setmana ha de servir-nos per a canviar, (no per haver perdut, sinó més bé per recuperar sensacions, i allò que vos he dit: la lluita, el coratge, l’entrega, i l’orgull), ha arribat l'hora de treballar, ha arribat l'hora d’aprendre, de corregir, d’alçar el cap, de no donar cap baló per perdut, esta segona fase no serà com la primera, que guanyàvem perquè senzillament érem millors, esta segona fase hem de demostrar que tenim les ganes, que tenim el talent, que tenim allò que sempre ens ha caracteritzat, l’orgull de pertànyer a un club, a un equip, i que hem de lluitar per allò que ens agrada, que en definitiva és fer les coses ben fetes i guanyar.
Espere que estes paraules no vos fagen enfadar, (bueno en certa manera m’és igual), he estat molts anys amb vosaltres, vos he vist guanyar i perdre, riure i plorar, pero mai havia vist el que vaig vore este cap de setmana, mai em pensava que este equip baixaria el cap, que abans del final es donara per vençut i va passar, vaja si va passar, espere no tornar-ho a vore perquè em fa pena, vore-vos aixi......
lunes, 6 de febrero de 2012
PARTIT ALFAS EN CASA
Abans de començar a contar el partit i ja que anem per cronologia normalment, destacar un fet que no em va agradar gens ni miqueta i que pense que s'ha de corregir, falten cinc minuts per començar el partit i un dels jugadors lesionats em diu que anava a pujar a la grada a vorer el partit, li dic que no, que ha de estar en L'EQUIP, ajudant amb el seu suport, i mirant cap amunt de la grada li dic a un altre jugador (lesionat) per tres vegades, que baixa per estar amb els seus, i em diu que no que es queda dalt, (es nota que estic fen-me vell un altre any li haguera obligat a baixar, de segur), este fet, igual a algú li sembla una tonteria, a mi no, a mi em pareix mal que no estiguem tots junts, a la banqueta, animant als seus, som EQUIP tots, malalts, lesionats, tots, i això no ho hem de oblidar mai, no m'agradaria que es tornara a repetir.
El partit el comencem molt gelats, amb poca intensitat i sense correr ni agafar el ritme de partit, permitent canastes fàcils del equip rival, el parcial fins el minut 5 es de 2-10, però un camvit de ritme nostre a partir del minut 5 coincidint en la entrada en pista de Nicolau, fa que el nostre parcial fins el final de quart siga de 10-0, per acabar este quart amb un resultat de 12-10.
Mes be crec que cap dels dos equips va aconseguir agafar un ritme bo de partit, cap dels dos equips ens va manar en el marcador ni vam fer grans anotacions este segon quart també acaba amb un resultat de 11-10.
Tercer quart els parcials en un minut son de 6-0 i 0-5 per tonar al minut 7 a fer un parcial de 7-0 i 2-9, el que indica que tots dos equips van a ratxes sense tindre el ritme controlat, el parcial en este quart es de 18-20 i el del partit de 40-41, anàvem a tindre un final apretat.
En el últim quart el parcial es del equip contrari, fins el minut 7 no fem cap canasta en joc per un parcial de 1-6, s’avancen en el marcador 41-47, però ens toca el nostre parcial 6-0 per posar el 47-46, a partir d’ací molts tirs lliures, pràcticament tos ton tirs lliures dels dos equips, excepte un triple de Adiran, tota la resta tirs lliures, a nosaltres ens toca el final tindre la sort de cara en el triples, i guanyem el partit 58-54.
El partit el comencem molt gelats, amb poca intensitat i sense correr ni agafar el ritme de partit, permitent canastes fàcils del equip rival, el parcial fins el minut 5 es de 2-10, però un camvit de ritme nostre a partir del minut 5 coincidint en la entrada en pista de Nicolau, fa que el nostre parcial fins el final de quart siga de 10-0, per acabar este quart amb un resultat de 12-10.
Mes be crec que cap dels dos equips va aconseguir agafar un ritme bo de partit, cap dels dos equips ens va manar en el marcador ni vam fer grans anotacions este segon quart també acaba amb un resultat de 11-10.
Tercer quart els parcials en un minut son de 6-0 i 0-5 per tonar al minut 7 a fer un parcial de 7-0 i 2-9, el que indica que tots dos equips van a ratxes sense tindre el ritme controlat, el parcial en este quart es de 18-20 i el del partit de 40-41, anàvem a tindre un final apretat.
En el últim quart el parcial es del equip contrari, fins el minut 7 no fem cap canasta en joc per un parcial de 1-6, s’avancen en el marcador 41-47, però ens toca el nostre parcial 6-0 per posar el 47-46, a partir d’ací molts tirs lliures, pràcticament tos ton tirs lliures dels dos equips, excepte un triple de Adiran, tota la resta tirs lliures, a nosaltres ens toca el final tindre la sort de cara en el triples, i guanyem el partit 58-54.
CADETS EN ONTINYENT
La setmana passada demanava respecte al meu equip per part dels arbitres, perquè considerava que l'equip que porte i que estava treballant prou be, es mereixia eixe respecte, però clar si un demana respecte per el seu equip, eixe mateix equip o la gent d'eixe equip ha de tindre respecte per als companys, per l'equip i per totes les persones que fan possible que puguen anar a tots els llocs a jugar, perquè hem de anar amb la dignitat que ha tindre l'escola de basket i el club a qui representem i es una falta de respecte per a eixa escola o per a eixe club que tan sols aparegen sis jugadors per anar a Ontinyent a jugar un partit.
La primera pregunta que em ve al cap es perquè?, perquè sols anem sis jugadors, ja que jo vaig contar el divendres en l'entrene (o siga el dia anterior) que anàvem nou jugadors, ja que Pere havia avisat de que no anava a poder vindre per altres compromisos, i era l’únic jugador que sabia que no venia.
Tal vegada es que feia molt de fred, i anàvem a un poble on de segur ens gelaríem, i era millor estar al llit, no vull pensar-ho, això si, mireu-se be el melic, per culpa de la gent que no va vindre, si dic be culpa d'ells, varem perdre, però no perquè siguen els millors (o es creguen els millors) si no perquè érem sols 4 jugadors en condicions dins de la pista, Andreu va fer un gran esforç en vindre a jugar pese a estar fotut, i Arnau (que cada vegada esta esforçant-se molt mes) va acabar també en un colp a la cama i se que va estar sofrint molt tota la situació que es dona en este partit.
Segurament quant acabe temporada la culpa de tot el que puga pasar serà del entrenador o del coordinador o de l'escola, no se com acabarem, però s'ha demostrat que no som amic, que no som companys i que no estem encara preparats per a actuar com a persones adultes com a persones que pensen.....
Andreu, Arnau, Raul, Miquel, Vicent, Carles Morera, gracies, gracies per vindre, per jugar, per pasar fred, es mereixeu tot el meu respecte (encara que a Andreu açò que dic ho publicarà per tot arreu), vareu demostrar tindre el que s'ha de tindre per jugar.... ànim i endavant.
La primera pregunta que em ve al cap es perquè?, perquè sols anem sis jugadors, ja que jo vaig contar el divendres en l'entrene (o siga el dia anterior) que anàvem nou jugadors, ja que Pere havia avisat de que no anava a poder vindre per altres compromisos, i era l’únic jugador que sabia que no venia.
Tal vegada es que feia molt de fred, i anàvem a un poble on de segur ens gelaríem, i era millor estar al llit, no vull pensar-ho, això si, mireu-se be el melic, per culpa de la gent que no va vindre, si dic be culpa d'ells, varem perdre, però no perquè siguen els millors (o es creguen els millors) si no perquè érem sols 4 jugadors en condicions dins de la pista, Andreu va fer un gran esforç en vindre a jugar pese a estar fotut, i Arnau (que cada vegada esta esforçant-se molt mes) va acabar també en un colp a la cama i se que va estar sofrint molt tota la situació que es dona en este partit.
Segurament quant acabe temporada la culpa de tot el que puga pasar serà del entrenador o del coordinador o de l'escola, no se com acabarem, però s'ha demostrat que no som amic, que no som companys i que no estem encara preparats per a actuar com a persones adultes com a persones que pensen.....
Andreu, Arnau, Raul, Miquel, Vicent, Carles Morera, gracies, gracies per vindre, per jugar, per pasar fred, es mereixeu tot el meu respecte (encara que a Andreu açò que dic ho publicarà per tot arreu), vareu demostrar tindre el que s'ha de tindre per jugar.... ànim i endavant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)