miércoles, 13 de junio de 2012

TANGANA

Final de temporada del sénior A, una pena haber terminado como se ha terminado, hoy hemos recibido el fallo del comité de competición de la Federación Valenciana de Baloncesto en relación al partido que jugamos contra el Almussafes, partido en el que decidimos irnos a casa por la “tangana” que se organiza en el mismo. Es fácil decidir sobre el partido para el comité, un equipo decidió irse a casa después de que apareciera la fuerza pública que solicitó el árbitro para continuar el juego, por lo tanto como el equipo ha decido irse se le da el partido por perdido, no voy a poner en dudas el fallo del comité, ha decidido y ya está, partido finalizado y partido ganado para el Almussafes, que curiosamente es el que menos defendió el juego limpio……. Es difícil para un árbitro pitar un partido de baloncesto, y más si este partido es de sénior y mas , si en este partido se juega el pase a una semifinal de una competición, aquí la Federación debería actuar de otra forma, mandar dos árbitros quizá hubiera permitido que el partido hubiera acabado, con problemas seguro, para se hubiera acabado. Un árbitro no puede ver las agresiones que sufrieron mis jugadores cuando estaba marcando en la mesa cualquier falta personal, balonazos a mis jugadores, codazos, malos gestos, y nosotros intentamos aguantar todo lo que nos venía encima, las faltas personales que hacia el equipo contrario, eran muy contundentes, algunas de las cuales rallaban la antideportiva o incluso la agresión. En un momento del lance del juego aparece la tangana, todos entramos en el campo de juego a intentar separar a los jugadores, bueno todos no, algunos incitan mas para que continúe el lío, (estos son los beneficiados), por mi parte reconozco que entré para intentar poner calma al juego, la tangana es monumental, padres que saltan desde la grada, y padres que nos dicen que nos vayamos a casa. Cuando acaba la refriega los padres me dicen que nos vayamos a casa, yo les contesto que no, que quiero ganar el partido, que sé que podemos ganar el partido, pero nos retiramos al vestuario, allí dentro pregunto a todos que hacemos, todos los jugadores quieren seguir jugando, Carles (nuestro capitán y uno de los que más ha recibido por parte del equipo contrario) pide irnos a casa, porque el partido puede terminar falta, Oscar (el coordinador del Club), dice que como jugador quiere jugar pero como coordinador no puede permitir que los jugadores terminen lesionados. Salimos y hablamos con el Presidente y éste nos indica se ha puesto al habla con parte de la directiva y estos coinciden: nos vamos a casa. Al final la decisión la tenía que tomar el entrenador, que es el máximo responsable del equipo dentro de la pista, por lo que decido que lo mejor es no continuar jugando el partido e irnos a casa. Hoy después del resultado del comité, no me arrepiento, sigo pensando que hicimos lo correcto, y también creo que si hubiéramos terminado el partido lo hubiéramos ganado, tengo plena confianza en el equipo que entreno y sé que hubiéramos dado un paso adelante para ganar el partido. Otra cosa son las consecuencias que hubiéramos sufrido si nos quedamos a jugar, la decisión se toma porque creo que alguno de mis jugadores habría terminado lesionado, o en cualquier lance del juego un codazo se podría haber escapado por parte de alguien y hacer daño, no creo que la Copa sea tan importante como para que algún jugador pueda resultar herido, y más conforme iba el partido, no me arrepiento de haber tomado la decisión final. Otra cosa es si el resultado es justo o no, yo sinceramente creo que no, la única manera de ganarnos era la manera en la que estaban jugando, muy agresivo, muy sucio, y siempre provocando que los jugadores terminaran desquiciándose, ha ganado el juego sucio, pasa a la semifinal de la copa no el equipo que mejor juega o que mas nivel tiene, sino el equipo que ha sabido jugar SU partido. Veteranos contra jóvenes, como paramos a los jóvenes, como paramos las oleadas del buen juego del CB Oliva?, con falta, eso es lo que se ha premiado…. Una pena para el baloncesto….

miércoles, 6 de junio de 2012

VALORES Y PADRES

BALONCESTO= respeto, compañerismo, trabajo, sacrificio, humildad, estos son algunos de los valores que tiene el baloncesto, valores que debemos, como entrenadores inculcar a los chavales o jugadores con los que entrenamos todos los dias, ellos tienen que ver que nosotros tenemos y respetamos los indicados valores, somos los primeros que debemos dar ejemplo, somos el primer espejo en el que se deben de mirar, en todos los cursos de entrenador de cualquier nivel se estudia los valores del baloncesto, para que no se nos olviden cuales son, y para que los enseñemos. ¿Pero que pasa cuando estos valores que nosotros profesamos como amantes del baloncesto y entrenadores, y que nos empeñamos en enseñarlos a nuestros jugadores, a nuestos chavales con los que estamos trabajando día a día se rompen al llegar a su casa?, porque los padres no ven el baloncesto como nosotros, porque el padre/madre solo ve su que hijo no juega como a él le gustaria que lo hiciera, porque el niño, resulta que "chupa" mucho banquillo o simplemente porque el niño no ha sido convocado a un partido. ¿Cuantos entrenadores no hemos sufrido en nuestras carnes el desprecio de algun padre/madre por no estar deacuerdo con nuestras decisiones en lo que respecta a sus hijos?, ¿cuantos entrenadores habrán abandonado el baloncesto por estos padres y porque al final ha triunfado lo que el padre queria? ¿Cuantas directivas de cuantos clubs han impuesto que un jugador/a este más minutos en pista jugando porque es mas bueno que otro, aunque este otro trabaje mas que el bueno?. Lo primero que deberiamos hacer es enseñar los valores del baloncesto, del deporte en general a todos los padres/madres, para que una vez ellos lo tuvieran claro poder aplicar a los jugadores, sin interferencias de ningun tipo. Recuerdo que Aito Garcia Reneses sentó a un jovencito Riky Rubio, porque no estaba aportando lo que debia aportar, aun siendo un gran jugador ya de jovencito y jugar en ACB, estoy seguro que el padre/madre no fue a recriminar a Aito el porque su hijo no habia jugado, o porque su hijo jugaba tan poco ese dia o esas semanas. ¿Creemos por un momento que Riky estaria donde esta si el padre/madre hubiera estado siempre quejándose de porque su hijo jugabo o no jugaba?, simplemente Ricky siguio trabajando con humildad y lo continua haciendo, y llegará donde él quiera llegar en esos valores y sin la interferencia negativa de un padre/madre de cara al entrenador. Esto no quiere decir que el entrenador va a estar siempre en posesión de la verdad absoluta, como humanos que somos, nos equivocamos, pero os aseguro que si tenemos jugadores que trabajan, trabajan, trabajan, son humildes en lo que hacen, son compañeros de sus compañeros, tienen respeto por el entorno, por el entrenador, por el rival y ademas son capaces de sacrificarse día a día por ser mejores, podrán llegar donde quieran, podran hacer lo que quieran, todo trabajo tiene su recompensa siempre, y ese trabajo ha de ser personal del jugador, con la ayuda del entrenador y del padre/madre que debe animarle a seguir trabajando y no decaer o no ir a pedir explicaciones cada vez que el jugador tenga una mala semana, al contrario siempre debemos animar, apoyar a los hijos. ¿A que entrenador le gusta ver como un jugador no progresa?, estoy seguro que a ninguno... todos los entrenadores pedimos a nuestros jugadores esfuerzos, cada entrenador con su sistema, los hay que gritan, los hay que hablan, los hay que combinan las dos facetas, pero todos absolutamente todos van a pedir que cuando estes en un entrene, en un partido demos todo lo que podamos, incluso más, "recordamos: trabajo, sacrificio". Yo soy padre, soy entrenador tambien, y como padre he visto a mis dos hijas llorar dentro de una pista de baloncesto despues de una jugada mal hecha, despues de un grito de su entrenador, despues de estar sentadas en los banquillos, pero NUNCA le he pedido explicaciones, porque entiendo que mi deber como padre es animar a que continuen luchando, y aprendan aquellos valores que yo, como padre les quiero enseñar. Debemos de premiar los jugadores, que aunque no tengan unas cualidades especiales para este deporte siempre estan ahí, cumpliendo, trabajando en silencio dia a dia, y sin decir nada de si juegan o no juegan, esos son los jugadores que al final llegan donde tiene que llegar. No debemos perder el norte, los padres/madres, debemos respetar los valores que nos enseñaron nuestros padres éstos hay de volver a aparecer, y sobre todo dentro de este deporte en donde TODOS debemos trabajar juntos a favor de los niños, a favor de los entrenadores y a favor de los clubs, que son los que definitivamente pueden hacer grande este deporte, con mucha humildad, con mucho trabajo, y esfuerazo pero sin parar, como hace nuestra selección......

domingo, 29 de abril de 2012

FINAL DE LLIGA EN CAMPELLO

Anàvem a El Campello amb el junior i amb la il•lusió de poder acabar esta temporada en el tercer lloc, era un repte difícil ja que necessitàvem guanyar de 5 punts contra un equip que en casa seva sempre ha sigut difícil de guanyar, desprès de la xerrada que ens fa Fanki en el vestidor (li tocava a ell per ser un motivador nato), jo els demane als meus jugadors que disfruten del partit i que juguen tal i com saber fer-ho, i com no tenien que fer-me patir fins el final. El partit no es un partit bonic, no es un partit ben jugar per part nostra, tot al contrari, crec que si hagueren jugat una miqueta el partit de segur que averem guanyar per molt mes, tan sols vam jugar be en tot el partit uns quatre minuts poca cosa mes, la resta vam estar ahi perquè devíem de estar ahi, fins i tot arribem en el tercer quart a estar 11 punts baix al marcador, ens agrada massa jugar amb foc. El partit el comencem com sempre últimament en un primer quart que ens consta molt entrar en joc, parcial de 7-2 per començar, apretem en els últims dos minuts del primer quart i acabem este quart amb un 20-18. El segon quart comencem mes encertats cara a la canasta contraria i en defensa apretem mes les dents, parcial de 2-7 i tres triples seguits 0-9 fan que ens anem en el marcador amb un 27-34 començàvem a jugar be i començàvem a apretar les dents en defensa, però tornem a baixar els braços i el que es mes preocupant el cap, per acabar este quart en un 40-37 i les sensacions molt roines, el quart acaba en un 20-19, el partit esta obert, però les nostres sensacions no son bones. Entren al vestidor amb el cap baixat hem de seguir disfrutant i hem de lluitar no podem acabar la temporada amb eixa imatge, hem de alçar-nos, un dels jugadors mes afectats es Antoni, que crec que va escoltar el mateix que jo a la grada de un seguidor nostre (molt dolent).... li dic el que ha de fer i es queda a la banqueta al començament del tercer quart. Este tercer quart es com sempre el nostre pitjor quart, amb un parcial de 7-0 aconsegueixen posar-se 47-39 en el marcador, reaccionem i tornem a jugar desde el minut 8 fins el 10 de per fer un parcial de 2-11 i tornem al partit 55-53. Comença el últim quart amb tot per jugar i amb les ganes de guanyar en primer lloc el partit i desprès si pot ser quedar tercers, però primer anem a per el partit, i així comencem, el joc es rapit, intens, Antoni torna a ser el millor, fent allò que ha de fer, trancar cap a dins de una forma ràpida (m’alegre per ell), el primer parcial fins el minut 3, es de 3-6, un altre parcial de 2-6, i arribem a falta de 10 segons en un resultat de 70-72, ací ve el millor del partit, tirs lliures per Adrian (el argentino), el primer el clava 70-73, ix Victor a pista per agafar el rebot, el segon tir el falla, palmeig de Victor i Carles aconsegueix agafar el baló i palmejar-lo dins de la canasta 70-75 i final del partit. Al final tenim el partit i la tercer plaça, desde que jo porte a este equip es la millor classificació, i apareixen les emocions, de vorer com els teus companys de club venen t’abracen i et feliciten, va ser molt emotiu per a mi vorer al Presi i a Soria i el abraç que ens vam fer. Este equip ha aconseguit molt este any, i pot aconseguir mes, he disfrutat moltíssim en ells i crec que donaran moltes mes alegries al club........ 4.- Antoni.- Ahir va ser un contraste va tindre moments molt bons en moments que no va estar encertat, al remat 24 punts, i pese a que a algun pare no li pareix massa be, va demostrar que es una pesa fonamental per a este equip, has de pensar moltes coses Toni, no t’equivoques, encara tens mes que donar a este equip i club (Acumulats 410 punts). 5.- Oscar.- NO va vindre al partit (sanció), jejej, però el seu treball dins del equip ha sigut molt important (Acumulat 70 punts) 6.- Adrian Cea.- Un jugador que ha aportat moltes vegades eixa força física que no solem tindre, ha estat en el equip per tot el que ens ha fet falta, jugador de club, treballador incansable, en este partit no va fer cap punt, va jugar pocs minuts el partit era difícil, així i tot hi ha que donar-les les gracies per la seva llavor (Acumulat 27 punts). 7.- Adrian (El Argentino).- Crec que es el jugador mes important que te este equip, no es el líder, però si “il Capo”, es un jugador necessari per el equip, este partit crec que ha sigut el mes complet , ha estat quant ens ha fet falta i ha fet punts importants en moments decisius, espere que no s’ho deixe i continue amb nosaltres (de mati cuidamos todos tranquilo), 13 punts en este partit (Acumulat 127 punts). 8.- Manel.- Que podem dir de Manel, es el meu ullet jejejee, ha sigut un jugador junior que ha pujat a ajudar al sènior A, porta dos anys jugant amb nosaltres i crec que tots el volem, jugador intens sempre que ha eixit a la pista, gran company, este partit ha jugar poc minuts, tal vegada perquè en el seu partit Junior ha jugat quasi els 40 minuts, de tota forma sempre suma, Gracies Manel per el teu esforç no abandones mai (Acumulat 18 punts). 9.- Carles.- Que tenim que dir del Capi, el fet de que tornara ha sigut molt important per el equip, este any ha estat molt involucrat amb tots els jugadors amb l’equip, ha demostra’t ser un líder, ara ha de demostrar que ell es el únic que no pot baixar el cap..... Entrenar a jugadors com ell sempre es un plaer, sempre sap que fer. En este partit 18 punts (Acumulat 536 punts). 10.- Sergi.- Un jugador que es un gran defensor i un gran corredor al contraatac, era el primer any jugant en el A i a mes en esta categoria, crec que si es centra un poc serà mes important del que ha sigut este any, este partit ha jugat poc, el rato que ha estat ha defès molt be però pon-te a tingut 3 personals (Acumulat 34 punts). 11.- Franki.- Un dels jugadors que mes a creixcut, ha estat sempre motivat, de vegades un poc massa, però sempre ha sumat, ha lluitat cada baló, i a anat de meins a mes, ha acabat sent important en l’equip (no sols per les seues frases) si no també per el seu joc, que no baixe els braços, i continue així podrà ser el pivot referent del equip (amb permís de Victor). En este partit 10 punts (Acumulat 100 punts). 12.- Rubèn Bellon.- El base titular del equip, te moltes qualitats (mes de les que ell mateix es pensa), ha de saber arriesgar i soltar la bola en els contraatacs, ha de saber gastar mes el tir, i les seues penetracions, i ha de intentar tindre mes físic, continuarà creixent ens donarà alegries. Este partit 3 punts. (Acumulat 104 punts). 13.- Victor.- Compromís, humilitat, son dos característiques de un gran jugador, estava lesionat del turmell i va anar al fisiio per que el prepararen per jugar i ho va fer, el seu palmeig final es importantissim, gran jugador, que no hem aprofitat massa i que hem de buscar mes, li hem fet algunes jugades per a ell però no l’hem buscat prou, hem de continuar confiant en ell. Gracies Victor per el teu esforç, jo com entrenador t’ho agreix moltísim, igual que Carles entrenar-te es un plaer. En este partit 5 punts. (Acumulat 340 punts). 14.- Fernando Gari.- Ha jugat pocs partits, no podem avaluar-lo massa, estic segur que el dia que torne amb nosaltres va a ser un gran jugador i l’equip donarà un bot de qualitat impressionant. Espere que siga pronte Fernando. (Acumulat 23 punts). 15.- Juanvi (Pilero).- Una lesió inoportuna i crec una mala decisió per part de ell, la deixat fora del equip desde abans de Nadal, tenia que haver fet cas al que jo li deia però be es cosa d’ell, haguera sigut un jugador important per al equip, encara que últimament ha estat un poc desaparegut, al meins en els viatges del equip que no ha vingut a cap. (Acumulat 109 punts) 16.- Nico.- No ha jugat massa partits en nosaltres, però ha demostrat ens els que ha jugat que si te gana, si no fa el gamba pot estar jugant perfectament en esta categoria pese a tindre la edat que te, espere que no es relaxe i lluite per estar jugant ahi i disfrutant, encara tens moltes coses que aprendre, un consell no vajes mai de sobrat treballa, treballa i altra vegada treballa i voras com tens sempre una bona recompensa..... M’alegre de que estigues en nosaltres i tot el equip també. (Acumulat 12 punts). 17.- Oscar Puig.- Els últims partits no ha jugat massa, el constipat no l’ha respectat i no ha estar físicament be per jugar, però el seu compromís no es pot amagar, ha vingut a tots els partits que li he demanat encara que ha sigut dels que meins ha jugat, continua lluitant i continua aprenent, arribaràs alt si treballes (Acumulat 10 punts). Juanvi Salamanca.- Un jugador defensiu, amb la sang sempre calenta, que mes de una vegada ens dona algun susto i ens fa patir moments que no deuríem de patir, en el A ha cumplit en el seu rol però ha de saber estar quant no estiga en el A, espere que torne a ser el bon jugador i es deixe de altres histories. (Acumulat 22 punts). Crec que tots este any hem estat prou be, es deu de millorar, hem de treballar mes i millor, molts entrenes han estat molt fluixos amb tonteries, però crec que la temporada que ve si estem els mateixos i els que vingen a ajudar-nos o pujar al primer equip, hem de intentar quedar al meins com este any...... per a mi ha sigut un plaer, ja vos ho vaig dir, entrenar a este grup de gent, quasi tots portem anys junts i pese a baixar un any de categoria i estar ahi ens coneixem i no hem tingut quasi problemes desde fa dos anys hem de continuar lluitant, treballant.........

lunes, 16 de abril de 2012

PARTIT DEL SENIOR CONTRA EL ILLICE

Teníem un partit molt complicat en Elx aquest dissabte, amb moltes baixes degut a lesions i viatges de alguns jugadors el que fa que vinguin amb nosaltres Manel, Juanvi Salamanca, Adrian Cea, Andres i Oscar, que sempre que han estat han sumat per l’equip, anàvem a jugar contra un dels últims classificats de la lliga amb tot el que açò comporta ja que no solem donar bona imatge quant tenim davant un equip en teoria inferior a nosaltres.
El partit comença amb una defensa asfixiant a Carles Oltra, el que fa que no puga quasi tocar el baló, ni participar en el joc, i sempre que te el baló son molt agressius fen un 2x2 en tot moment, ens consta quatre minuts fer la primera canasta fent l’equip local un parcial de 9-2, no aconseguim arribar a les ajudes en defensa i els resulta molt fàcil atacar i a nosaltres ens costa molt entrar en joc, ja que el nostre referent no te facilitats per poder jugar còmode, i els arbitres permeten molt de contacta.
El primer quart acaba 19-9 teníem molt que millorar.
En el segon quart reaccionem un poquet, gent que no havia entrat en joc encara comença a anotar, es el casa de Franki, Victor i Oscar que desde la seua posició de pivots comencen a rebre balons i acabar en bones accions baix de la canasta contraria, aconseguim que desde el minut 6 fins el 10 l’equip contrari no fa cap canasta, sent el parcial nostre de 2-13, per acabar el quart en un resultat de 6-18, arribem al descans amb un 25-27.
El tercer quart es un quart mes igualat del partit amb molts intercanvis de canastes per els dos equips, un quart intens on tots els nostres jugadors sumen, aporten coses interessants i no hi ha cap de tots que tinga por de encarar el aro contrari, som agressius en atac, i constants en defensa, aconseguim eixir a la contra i en el joc estàtic fent un bon treball, el resultat de este quart es de 21-25 continuem guanyant i el parcial del partit de 46-52 (per fi Manel fa el seu triple en el sènior A).
Anàvem al últim quart amb un arbitratge que deixava jugar massa al equip contrari, amb tot el que això ens pot costar, el fet de que no piten sempre ens perjudica, la pressió sobre Carles es molt asfixiant, el que fa que altres jugadors prenen la iniciativa i ho fan sense complexos, Juanvi Salamanca y Adrian (el argentino), aporten els punts que no aporta Carles, i la consistència i lluita en defensa que ens fa falta per aguantar el tiró de l’equip contrari, a falta de minut i mig anem 64-63 i un triple de Franki ens posa davant en el marcador, per un 64-66, un tir lliure fet per ells i un altre per nosaltres al final dona el resultat final de 65-67.
El parcial de este quart es de 19-15.
A la postre un partit molt important, una victòria molt important, no un bon partit, però ens feia falta guanyar-los i seguir sumant, ara ens toquen dos partits mes, hem de intentar guanyar-los i estar tot el mes alt possible a la taula de calcificació……

domingo, 1 de abril de 2012

PARTIT CONTRA EL VILLENA

El partit que vam jugar este cap de setmana al nostre pavelló d’Oliva, te dos parts ben diferenciades: els tres primers quarts que no serveixen per a res, i el últim quart on el nostre equip dona una lliçó de intensitat, de gana, de voler guanyar que no va demostrar en cap moment del altres tres quarts, per eixe motiu el comentari de hui no pot ser dels tres primers quars perquè senzillament no hem jugat a res………
Hem ixi’t dormint, sense intensitat en defensa, sense córrer en atac, no hi havia cap base del nostre equip i això que vaig fer jugar a tres persones de bases, però cap dels tres va córrer, dos d’ells son ben diferents, Ruben es mes metòdic per la qual cosa li costa mes fer córrer a l’equip, encara que si ho sap fer, però en este partit ni ell corria amb el baló; Nicolau, si es el base que li agrada córrer, però estava cansat (una escusa barata NIco), si eixim, eixim a tope, a donar-ho tot, encara que siga sols 3 minuts, no es un bon motiu per no córrer, i l’altre jugador que va fer de base, Antoni, no va córrer tampoc en cap moment i sol ser un dels jugadors que mes li agrada córrer a la contra, amb baló o sense ell…….
A partir dels bases cap jugador mes va eixir a la contra, ni va córrer, ens vam dedicar a estar en el partit 5 o 6 punts per baix, i així no es pot jugar no poder especular en el marcador, no podem no ser agressius de cara al aro ni tan sols en defensa i es va demostrar este partit.
Els resultats parcials sons:
Primer Quart.- 12-19.
Segon Quart.- 15-13
Tercer Quart.- 10-15
Al finalitzar este tercer quart el resultat del partit era 37-47, la sensació era molt dolenta l’equip no estava fent absolutament res be, encara que sempre teníem la impressió de que si apretavem les dents podíem acabar guanyant el partit.
Quant va a començar el últim quart plantege als meus jugadors si som capaços de defendre pressionant tots en tota la pista, i si tenim gana de guanyar el partit, no se quina llumeta es va encendre en el seu cervell, però ahí comença un nou partit que no te res a veure en els altres tres quarts, amb la intensitat de Juanvi Salamanca, que demostra que quant ell vol pot ser un dels millors jugadors del A, comença la remuntada, una remuntada espectacular que es reflecteix en el resultat final del partit, ell i tota la gent que en eixe moment esta en pista lluiten cada baló con si fora el últim, augmenten la intensitat defensiva fins un nivell que feia tems que no es veía, tan sols dir que el resultat de este quart es de 33-9 poca cosa mes tenim que dir…….
Eixe es el camí, crec que esta vegada al final algú podrà obrir els ulls i vorer que la forma de guanyar els partits es la lluita i la entrega, i sobre tot la defensa ben feta y sempre amb eixa ambició que hem de tindre per dirigir-nos a la canasta contraria.
Cal també ressaltar el partit de Franki, va ser junt a Carles Oltra, Juanvi Salamanca un dels millor del partit, va ser el jugador que en tot el partit estava amb mes gana que cap dels meus jugadors….. que bo que estigues així Franki…. Continua…..
El resultat final va ser de 70-56, ara ens queden tres finals mes….. no podem fallar, espere que tingan sempre present com hem de jugar els partits……

domingo, 25 de marzo de 2012

PARTIT CONTRA EL MONTEMAR

Important partit el que anàvem a jugar a Alacant contra el Montemar, amb tan sols 8 jugadors per les lesions que este any no estan respectant-nos massa, i amb la pena de que cap junior poguera quedar-se a jugar amb nosaltres ja que ells també van jugar a Montemar.
I tal com estem acostumats l’equip no arranca be en el primer quart, amb tan sols 6 punts i sols 2 en joc, la resta en tirs lliures, el millor que l’equip local tan sols anota 10 punts, sent el resultat de este quart de 10-6 sense que pugem destacar cap moment del partit si no mes be els fallos de tots dos equips de cara a la cistella contraria.
El segon quart comencem a jugar millor am un parcial de 2-8 aconseguim arrancar una mica la diferencia en el marcador, tenim mes encert cara a la canasta i la nostra defensa puja en intensitat treballant les línees de pase i agafant els rebot per poder córrer el parcial desde el minut 6 fins al 10 de este segon quart es de 8-18 per acabar este quart amb un resultat de 14-26, sen el parcial del partit de 24-32.
El tercer quart comencem sense massa encerta cara a la cistella contraria, però la defensa fortíssima del equip contrari ens porta als tirs lliures aconseguint gracies a ells un parcial de 3-10, dels quals sols dos son en joc, per un avantatge de 28-43, a partir de este moment gran laguna tant en atac com en defensa, no sabem jugar amb el marcador a favor i comencen a regalar balons i canastes fàcils per al equip rival, parcial de 8-0 amb 3 minuts de mal joc, però ens refem i desde el minut 8 fins el 10 el parcial es de 0-5, encara que acaben fen-nos un triple en el últim atac, resulta de este quart 15-16 i el parcial del partit 39-48 ens tocava patir.
El últim quart comencen també amb una laguna monumental fins el minut 5 no comencem a jugar el nostre partit, estem fallons en atac, deixem que entren massa fàcil en la nostra defensa i permetin que ens agafen fins a tres o quatre rebots en una mateixa jugada, el resultat a falta de 5 minuts era de 47-51 no pintava massa be, però a partir de este minut tornem a enxufar-nos al partit i un parcial de 7-12 torna a posar-nos davant en el marcador per acabar el partit amb un resultat final de 52-66.
Este quart acaba amb un 13-18.
En general un partit molt difícil en el que l’equip contrari va jugar molt físicament , hem de millorar en les lagunes que tenim ja que ens poden costar molt partit, ara encara ens queden partits important hem de continuar lluitant a vorer si podem acabar a la part alta de la calcificació.
Important la participació de Andrés, Juanvi Salamanca i Adrian Cea que sempre estan disposats a tirar una maneta al equip, es de agrair el esforç i la lluita que van posar.

lunes, 12 de marzo de 2012

CADET EL DIUMENGE

El diumenge al mati, el Cadet A, tenia que jugar el seu partit contra el Gandia i quasi sense voler vam tindre que alçar del llit a Albert Garcia i meins mal que Victor estava per el pavelló que volia vorer jugar a la seva germana, ja que tan sols teníem sis jugadors per enfrontar-nos al Gandia, en tot el que comporta jugar amb únicament sis jugadors (ja ho vam patir a Ontinyent).
El partit va ser molt complicat arribant a estar 15 punts baix en el marcador durant bona part del segon quart, al descans en el vestidor ens diem el que pensem i aconseguim eixir amb un altra mentalitat al partit, amb gana de lluitar lo, i quina gana, amb una defensa molt ben plantada (encara que en zona), i sent molt agressiva tallem balons, agafem rebot i per fi podem eixir a córrer, en un tercer quart espectacular i ben jugat i que el rematem en el últim quart, acabant el partit guanyant de sis punts i amb la satisfacció al meins personal de vorer que el treball de alguns dels jugadors dona els seus fruits.
Desde ací vull donar les gracies i crec que tots els jugadors deuríem fer-ho a Albert i a Victor ja que el primer estava dormint es va despertar i va vindre i el segon venia a vorer a la germana i va deixar de vorela per jugar el nostre partit i a un nivell molt bo, controlant i sabent aportar el seu granet a la victòria, jo per la meua part estic molt agraït i així ho faré saber a ells personalment, i m'agradaria que vingueren la propera setmana a Tavernes a jugar minuts com el diumenge.
També vull, com no, agrair el esforç dels jugador que tenen un gran nivell de compromís, (Miguel, Andreu, Pere, Carles, Raúl i Vicent) vosaltres esteu demostrant que amb el treball, amb les ganes, amb la lluita, i escoltant e intentant fer el que vos demanem o en este cas vos demane jo com a entrenador, sou els jugadors mes importants de este equip... (Arnau, no m'oblide de tu però es que no estaves)..
Ens queden encara alguns partits mes el torneig de pasqua disfrutem el que ens queda de estar junts, i anem a treballar de cara al proper any, per que pugueu estar en el junior donant la cara en tots els partits i que puguem estar orgullosos de que el vostre compromís no va a fallar.....

lunes, 27 de febrero de 2012

PARTIT CONTRA NOVELDA

Havíem de jugar un partit complicat, davant el líder el primer equip que ens va guanyar en casa i encara estàvem be, partit molt físic i complicat, nosaltres no estem en el millor moment de joc, però afrontem el partit amb gana i amb el debut de un altre junior, Alex Tomas, teníem a dos germans jugant en el mateix equip.
El partit comença i nosaltres estem mes encertats que l’equip contrari, eixim mes concentrats al partit i aconseguim fer atacs rapits i estem prou encertats cara a la canasta contraria, estem intensos en defensa, agafem els rebot i podem córrer al contratac, si be hi ha un intercanvi de canastes el resultat de este primer quart es de 15-18.
El segon quart aconseguim un parcial de 2-7 per arribar a un 27-20 al minut set de este quart, ací tenim un punt d’inflexió perdem tres balons seguits i un tir mal fet, el que propicia que el parcial desde el minut 7 fins el 10 de este segon quart siga 12-2, sent el resultat del partit en eixe moment 32-29, el parcial de este quart es de 17-11.
El tercer i últim quart son quarts molt físics on els jugadors contraris apliquen la seva força, lluita i entrega per arribar a tots el balons, cap dels nostres jugadors esta mai sols, i arriben a fer 2x1 durant tot el rato, no hi han avantatges clars ni parcials grans, el resultat del tercer quart es de 19-15, i finalitza amb un parcial de 51-44; l’últim quart arribem a posar-nos 61-55 però no podem fer-nos en el partit, un parcial de 8-0 ens torna a trencar el partit així i tot els jugadors intenten lluitar fins el final, sen el parcial de este quart de 21-17 per un resultat final de 72-61.
Cal destacar el debut de Alex Tomas, realment va jugar pocs minuts però no es va arrugar el rato que va estar a la pista, els xicons han de continuar aprenent, crec que mes d’un a après molt en este partit, tindre gent amb molta experiència davant fa que es pugen corregir mols errors, hem de continuar treballant sense presa però sense parar…… tenim equip per disfrutar i de segur que ho fem.

domingo, 12 de febrero de 2012

PARTIT CONTRA SANTA TERESA

Desprès de la victòria de la setmana passada anàvem a la canxa del líder el Santa Pola que tan sols havia perdut un partit en tota la lliga, anàvem sense pressió, amb la idea de fer un bon partit e intentar donar la sorpresa, i la veritat es que quasi la donem, ja que el comença-me’n de partit ha sigut molt bo per part nostra, ja que el parcial es de 0-5 en tres minuts, eixim corrent, eixim amb molta intensitat tant defensiva com ofensiva, eixim agafant rebots, la veritat es que el primer quart nostre ha estar d’allò mes be, però teníem davant de nosaltres in gran equip que ha aconseguit empatar el partit al minut 7 en un parcial de 6-0, per posar-se 13-12, però no ens em desfet i hen continuat lluitant el partit. El resultat de este quart es de 17-16 havia de ser un bon partit.
El segon quart encara que comencem fen la primer canasta, en el minut dos al minut sis el parcial es de 16-4 fins i tot demanant un temps mort per parar el joc del equip local, nosaltres en defensa no arribem, en atac no tenim idees, tenim una pájara monumental, i comencen els jugadors a baixar el cap a pensar que ja esta tot decidit i que no anem a poder fer res, el resultat de este quart es de 28-14, mal pintaven les coses per a la segona part del partit. El parcial era de 45-30.
Desprès del descans i decidir que hem de continuar lluitant i no podem donar el partit per perdut, que hem de ser valents i hem de fer les coses que sabem, eixim en un altra intensitat, el partit es converteix mes be en un intercanvi de canastes entre els dos equips, encara que si be fallem de vegades en defensa, també hem de dir que en atac tenim mes idees, juguem mes en equip i busquem a els jugadors que están mes enxubats en el partit, el resultat de esta quart es de 17-14 i el parcial arriba a ser de 62-44, tot pareixia indicar que el partit s’anava a perdre de una mitja de 15 a 20 punts de diferencia.
Però en el últim quart este equip nostre demostra que si vol pot, que no baixa la cara si vol, que lluita cada baló si vol, i comencem en un parcial fins el minut 5 de 2-6, el resultat de este quart es de 13-19 este quart el guanyem, gracies al esforç que tots i cadascun dels jugadors que tenim ha fet.
Si tots els partits que fem els jugarem igual o de una manera pareguda a com hem jugat hui contra el líder, de segur estaríem no al lloc on estem si no mes be en desde el tercer al quin lloc, la derrota de hui m’ha deixat un bon sabor de boca, no per la derrota, sinó mes be per la lluita que ha tingut el meu equip, i la manera en que ha alçat la cara en els moments mes difícils…….

martes, 7 de febrero de 2012

COMENTARI XIQUES

El diumenge vaig haver d’estar a la banqueta de l’equip júnior femení, en el seu enfrontament al San Blas, a priori no és el millor partit per estar a la banqueta per la dificultat que, en principi, havia de tindre el partit, però eixos tipus de repte a mi m'agraden i vaig estar amb alegria per vore i intentar dirigir i ajudar a un grup de jugadores que quasi sempre ho han donat tot dins de la pista per fer-nos gaudir d’aquest esport.
He de dir que el començament no va ser gens fàcil, van ixir, jo crec, que més en por que altra cosa, però poc a poc entren en el partit i tornen a tindre la garra, la lluita, l'entrega, el coratge, la il•lusió, i sobre tot l’orgull per lluitar cada possessió, cada defensa, cada atac; el que fa que ens apropem en el marcador. El primer i segon quart hi ha detalls de molta qualitat (si també per part de moltes de les nostres jugadores), per el que havia vist, i encara que hi havia errades, jo estava content, estàvem competint.....
Però no sabia el que ens esperava, de colp comencem a deixar de treballar, comencem a anar cada una per el seu lloc, sense treballar en equip, sense idees clares en atac, sense defendre situacions que sí son defendibles, i lo pitjor de tot era les cares que anava vegent en les jugadores, anaven apagant-se a mesura que anava passant el temps, donant-se per vençudes, per derrotades; el últim quart va ser terrible, (al menys per a mi, em vaig quedar molt soles animant per que continuaren lluitant), les jugadores estaven completament enfonsades, esperant a que el partit s'acabara, desitjant més bé que el partit s'acabara, van baixar els braços i la cara i van perdre el orgull i la lluita que sempre ens ha caracteritzat, (i això xicones en un partit de basket no es pot permetre).
No sé què li passa a este equip, està clar que en la primera fasse no s'ha competit, hem anat de sobrades moltes vegades, hem sigut molt superiors a totes, però poc a poc hem anat perdent les ganes de lluitar, l’entrega, el coratge, l’orgull i fins i tot tal vegada la il•lusió, hem vist que hi ha jugadores que no estan a la altura del que s'espera de elles, jugadores que mai haurien de baixar el cap o que mai l'han baixat, baixar-lo i deixar-se portar pel mal joc de l’equip, sense posar sol•lucions, jugadores importants que no aporten tot el que haurien tant en defensa com en atac, jugadores que s'amagen en els moments importants, jugadores que encara no han solucionat les seues errades cap a la cistella, que ens penedim de fallar tirs còmodes, crec que totes en general hauríeu de fer un esforç, un esforç gran per millorar, la desfeta d’aquesta setmana ha de servir-nos per a canviar, (no per haver perdut, sinó més bé per recuperar sensacions, i allò que vos he dit: la lluita, el coratge, l’entrega, i l’orgull), ha arribat l'hora de treballar, ha arribat l'hora d’aprendre, de corregir, d’alçar el cap, de no donar cap baló per perdut, esta segona fase no serà com la primera, que guanyàvem perquè senzillament érem millors, esta segona fase hem de demostrar que tenim les ganes, que tenim el talent, que tenim allò que sempre ens ha caracteritzat, l’orgull de pertànyer a un club, a un equip, i que hem de lluitar per allò que ens agrada, que en definitiva és fer les coses ben fetes i guanyar.
Espere que estes paraules no vos fagen enfadar, (bueno en certa manera m’és igual), he estat molts anys amb vosaltres, vos he vist guanyar i perdre, riure i plorar, pero mai havia vist el que vaig vore este cap de setmana, mai em pensava que este equip baixaria el cap, que abans del final es donara per vençut i va passar, vaja si va passar, espere no tornar-ho a vore perquè em fa pena, vore-vos aixi......

lunes, 6 de febrero de 2012

PARTIT ALFAS EN CASA

Abans de començar a contar el partit i ja que anem per cronologia normalment, destacar un fet que no em va agradar gens ni miqueta i que pense que s'ha de corregir, falten cinc minuts per començar el partit i un dels jugadors lesionats em diu que anava a pujar a la grada a vorer el partit, li dic que no, que ha de estar en L'EQUIP, ajudant amb el seu suport, i mirant cap amunt de la grada li dic a un altre jugador (lesionat) per tres vegades, que baixa per estar amb els seus, i em diu que no que es queda dalt, (es nota que estic fen-me vell un altre any li haguera obligat a baixar, de segur), este fet, igual a algú li sembla una tonteria, a mi no, a mi em pareix mal que no estiguem tots junts, a la banqueta, animant als seus, som EQUIP tots, malalts, lesionats, tots, i això no ho hem de oblidar mai, no m'agradaria que es tornara a repetir.
El partit el comencem molt gelats, amb poca intensitat i sense correr ni agafar el ritme de partit, permitent canastes fàcils del equip rival, el parcial fins el minut 5 es de 2-10, però un camvit de ritme nostre a partir del minut 5 coincidint en la entrada en pista de Nicolau, fa que el nostre parcial fins el final de quart siga de 10-0, per acabar este quart amb un resultat de 12-10.
Mes be crec que cap dels dos equips va aconseguir agafar un ritme bo de partit, cap dels dos equips ens va manar en el marcador ni vam fer grans anotacions este segon quart també acaba amb un resultat de 11-10.
Tercer quart els parcials en un minut son de 6-0 i 0-5 per tonar al minut 7 a fer un parcial de 7-0 i 2-9, el que indica que tots dos equips van a ratxes sense tindre el ritme controlat, el parcial en este quart es de 18-20 i el del partit de 40-41, anàvem a tindre un final apretat.
En el últim quart el parcial es del equip contrari, fins el minut 7 no fem cap canasta en joc per un parcial de 1-6, s’avancen en el marcador 41-47, però ens toca el nostre parcial 6-0 per posar el 47-46, a partir d’ací molts tirs lliures, pràcticament tos ton tirs lliures dels dos equips, excepte un triple de Adiran, tota la resta tirs lliures, a nosaltres ens toca el final tindre la sort de cara en el triples, i guanyem el partit 58-54.

CADETS EN ONTINYENT

La setmana passada demanava respecte al meu equip per part dels arbitres, perquè considerava que l'equip que porte i que estava treballant prou be, es mereixia eixe respecte, però clar si un demana respecte per el seu equip, eixe mateix equip o la gent d'eixe equip ha de tindre respecte per als companys, per l'equip i per totes les persones que fan possible que puguen anar a tots els llocs a jugar, perquè hem de anar amb la dignitat que ha tindre l'escola de basket i el club a qui representem i es una falta de respecte per a eixa escola o per a eixe club que tan sols aparegen sis jugadors per anar a Ontinyent a jugar un partit.
La primera pregunta que em ve al cap es perquè?, perquè sols anem sis jugadors, ja que jo vaig contar el divendres en l'entrene (o siga el dia anterior) que anàvem nou jugadors, ja que Pere havia avisat de que no anava a poder vindre per altres compromisos, i era l’únic jugador que sabia que no venia.
Tal vegada es que feia molt de fred, i anàvem a un poble on de segur ens gelaríem, i era millor estar al llit, no vull pensar-ho, això si, mireu-se be el melic, per culpa de la gent que no va vindre, si dic be culpa d'ells, varem perdre, però no perquè siguen els millors (o es creguen els millors) si no perquè érem sols 4 jugadors en condicions dins de la pista, Andreu va fer un gran esforç en vindre a jugar pese a estar fotut, i Arnau (que cada vegada esta esforçant-se molt mes) va acabar també en un colp a la cama i se que va estar sofrint molt tota la situació que es dona en este partit.
Segurament quant acabe temporada la culpa de tot el que puga pasar serà del entrenador o del coordinador o de l'escola, no se com acabarem, però s'ha demostrat que no som amic, que no som companys i que no estem encara preparats per a actuar com a persones adultes com a persones que pensen.....
Andreu, Arnau, Raul, Miquel, Vicent, Carles Morera, gracies, gracies per vindre, per jugar, per pasar fred, es mereixeu tot el meu respecte (encara que a Andreu açò que dic ho publicarà per tot arreu), vareu demostrar tindre el que s'ha de tindre per jugar.... ànim i endavant.

lunes, 30 de enero de 2012

RESPETO SEÑOR COLEGIADO

Solo pido respeto, respetos para mis jugadores, unos chavales que están aprendiendo poco a poco a jugar al baloncesto, a aceptar decisiones, que aunque no las entiendan las van aceptando, respeto para el público que asiste a un partido, sobre todo los padres, respeto para el equipo rival, y respeto en definitiva para este deporte que nos une a todos y que es el baloncesto, y eso es precisamente lo que usted no tuvo la decencia de tener el domingo por la mañana en el partido que pitó de la categoría cadete (chavales de 15 y 16 años, con lo que esto conlleva), entre el Oliva A y el Onil, usted faltó al respeto a los jugadores de ambos equipos por su forma de arbitrar, usted destrozó todo lo que YO como entrenador les estoy inculcando, todo lo que llevo dos años trabajando, para sean personas que acepten, amen este deporte, todo eso en hora y media usted se lo cargó; en un momento del partido me dice que controle a mi banquillo, pues sepa usted que todo estaba controlado, al menos hasta que me expulsó, pero me costo mucho, muchisimo controlar a mis jugadores, gente jovén a la que la sangre le hierve, es difícil después de ver su actitud, su prepotencia y su falta de profesionalidad, controlar esa sangre hirviendo, usted no vió a los jugadores al final del partido llorando por su culpa, llorando de la impotencia de ver como un señor con un pito se cargaba un partido de baloncesto; tengo que decirle que hasta los padres del equipo contrario aplaudieron a mis jugadores (y no los aplaudieron por la derrota, si no más bien por reconocer como se comportaron dentro de la pista de baloncesto despues de ver el espectáculo que usted estaba dando).
Respeto al público, porque vienen, unos a ver jugar a sus hijos, otros porque les gusta ver baloncesto y es una manera de pasar un domingo por la mañana viendo un partido interesante, pero claro usted tenía que ser el centro de atención, quería acaparar los focos; y lo hizo, vaya si lo hizo, no se puede permitir destrozar el baloncesto, el espectáculo que puede suponer este deporte por actuaciones como la suya.
Respeto por el equipo rival, si tambien, aunque con su arbitraje en cierta manera les favoreció, tiene que tener respeto porque al igual que mis jugadores, los jugadores del equipo contrario no aprendieron nada de cómo se juega al baloncesto, y sinceramente no se fueron contentos a su casa.
Y respeto por el baloncesto, porque es más que un deporte, respeto para algo que usted y yo compartimos, (espero que sea lo único), aunque no lo vemos de la misma forma, yo me considero entrenador, amante hasta la médula del baloncesto y usted se considera un amo y señor del baloncesto cuando salta a una pista y con su prepotencia por no reconocer errores, consiente que ocurra lo que ocurrió el domingo, y si ocurre es culpa exclusivamente suya.
Mire si se dá cuenta que no le pido respeto para mí, gente como usted no va a hacer que yo me aburra de este deporte, que deje de quererlo como lo quiero, he tenido muchos arbitrajes de la talla como la suya, pero este ha sido el peor en décadas, (y ya soy mayorcito); este año tenía la intención de que no me pitaran ni una sola técnica, así se lo había dicho a todos mis jugadores (si, incluso a los chavales a los que intento enseñar lo que usted se cargó) y he roto mi promesa, pero no me arrepiento, la primera técnica me la merezco, sí, no lo voy a negar, la busqué yo para ver si usted pitaba mejor (es un arma que tenemos los entrenadores), pero la segunda..... esa ya es para buscarme, y para tirarme del partido, no le dije absolutamente nada a usted, no le falté el respeto en ningún momento, solo me cagué en la "puta madre" y eso, salvo en la Santa Madre Iglesia Católica, no es motivo de Técnica y menos de expulsión sabiendo, como sabía usted, como estaba el partido y eso sí se lo dije, que me expulsaba del partido, sin que me hubiera dirigido a usted para nada, solo por cagarme.... pero bueno usted era el dueño del partido y el que estaba dando la nota y el espectáculo.
En cuánto a las técnicas a mis jugadores?? Qué quiere que le diga, la de mi jugador 14 se la merecía??, puede que sí, aunque no lo creo, otro arbitro hubiera parado el juego y le hubiera explicado algunas cosas a un jugador con la sangre caliente, usted no, (pero si no hacía falta que incitara al público, lo estaba haciendo usted solito y además muy bien) y la técnica al banquillo, si un jugador sentado en el banco no puede decir nada, pues vaya como tenemos el tema.... porque le aseguro que no le dijo a usted nada, si le hubiera insultado o alguna cosa el primero en cortarlo soy yo, porque usted no lo ha visto pero he mandado a jugadores míos a la ducha por hablar mal a un arbitro... asi que esta vez usted no tiene razón.
Otro detalle cuando le digo que tengo un jugador con el ojo hinchado me dice que es un deporte de contacto, evidentemente es un deporte de contacto, y eso lo sé seguro, pero en esta ocasión solo lo era para el equipo visitante, no para mis jugadores que sufrieron en sus carnes el no arbitraje o en su caso la persecución arbitral, (recuerde, minuto 4 del primer cuarto ya le digo que íbamos 8-2 faltas) o los mios defienden fatal, que no creo, o es que somos unos cochinos, que tampoco.....
Una cosa, mi compañero le dijo que era un sinvergüenza, no lo coja como un insulto, no lo es, según el Real Diccionario de la Lengua Española, sinvergüenza es aquella persona que no tiene vergüenza, y usted no tuvo vergüenza de hacer lo que hizo.........
La enhorabuena a mis jugadores, que lo dieron todo en la pista, pese a lo que les vino encima, estoy contento con su rendimiento, contento con su actitud, no les voy a recriminar nada de lo que pasó, y tenga por seguro que si por mi es, su actuación no va a romper ni a destrozar el trabajo que he estado haciendo durante dos años, aunque eso sí, seguramente esta semana tendré trabajo extra, va a costar mucho explicar y hacerles entender porque pasan estas cosas en baloncesto, gracias Sr. Colegiado, por su colaboración en la educación de chavales de 15 y 16 años......
Otra cosa a mis jugadores solo los "puteo" yo, nadie más, nadie toca a mis jugadores, nadie les tose a mis jugadores, eso es un derecho que solo yo tengo dentro de la pista, son mis chavales, los chavales con los que trabajo muchas horas, con los que me peleo y riño, y se lo aseguro, con los que también me divierto mucho, asi que no mes los toque, recuérdelo para otras ocasiones.

domingo, 22 de enero de 2012

PARTIT CONTRA EL CAMPELLO

Primer Quart.- 10-16
Segon Quart.- 13-11
Tercer Quart.- 16-21.
Últim Quart.- A falta de 3’50 per acabar el partit el resultat era de 47-59, demane un temps mort I propose als jugadors que defenem a tota la pista en individual que intentem robar balons, resultat, un parcial de 11-0 per posar el parcial del partit en 58-59, en opcions de col•locar-nos per davant en una entrada de dos però no fem un intent de tres, fallo i canasta i personal nostra, resulta per al equip contrari, 58-62, ataquem i dos tirs lliures per nosaltres 60-62, però clar som tan bons xiquets que periti’m un triple 60-65, al remat ens guanyen el partit per 62-67.
El parcial de este quart es de 23-19.
Algú es preguntarà perquè sols posa estos tres minuts, senzill, es el únic moment del partit que juguem la resta de partit simplement no hem estat a la pista, cap i dic cap jugador va estar fen allò que li pertocava, el nostre equip no va ser en cap moment un equip, simplement ens vam deixar portar per el contrari, el ritme de joc el va portar l’equip contrari, lento molt lento i nosaltres no vam treure cap contraatac, i si en corríem algú no acabàvem com tocava; en definitiva el equip no va estar gens encertat ni en defensa ni en atac.
En defensa sols Sergi Escriva va donar la talla, cap jugador mes, i va donar la talla perquè va ser l’únic que va apretar al seu jugador, la resta, deixàvem que arribaren fins el final, ens trencaven sense fer massa esforços, les ajudes no existeixen, som l’equip al que mes triples els claven i perquè? Perquè no arribem mai a fer una bona defensa dels homes interns i externs, quant ens van un bloqueig, com tenim vergonya no avisem al company per tant es queda en el bloqueig i no el pasa per dalt, que es, per altra banda, per on el entrenador vol que es pase el bloqueig, rebots defensius, nuls, qui tanca el seu jugador? Sols Adrian (el argentino) es el que sap fer-ho, fins i tot entre nosaltres ens llevem els rebots (quant aconseguim agafar-lo), permetem dos, tres i fins i tot quatre rebots en defensa.
Atac???, si en pregunta atac?? A que juguem, no al que demana el entrenador, no al que toca, sols una vegada vam fer la jugada que jo vaig marcar, sols una vegada i va eixir (no se perquè serà), tal vegada es perquè si es fera allò que jo mane, alguna vegada trauríem alguna cosa, jugadors que passen el baló i es queden al lloc on están, jugadors que no mirant el aro per a res, ni tan sols per intentantar penetrar, penetrar?? Això que es????, tot es resumeix moltes vegades al tir exterior, no tenim una bona relació entre el joc intern i extern, els nostres pivots no toquen bola si no es en rebot, però cuidado no es culpa sols dels exterior, perquè els nostres pivots no es col•loquen per a rebre be el pases, els nostres pivots tanquen la entrada dels nostres alers, tot això es perquè no es marquen les jugades que tenim, que per altra banda si som 11 tios estic segur que sols 1 o 2 se les saben fins el final.
Actituds dolentes, jugadors xillant-se, males cares, jugadors que no estant contents en el seu rol, jugadors que pensen que poden fer el que vullgen i no es donen conter que han de jugar per al equip, moments de locura, pareix mentira que ningú sàpiga llegar el partit, que no pugem parar quant toca parar i córrer quant toca córrer (que per altra banda es el joc que voldria que es fer-ha, però supose que cansa massa).
En definitiva moltes coses que arreglar, moltes coses que cambiar, moltes actituds que han de ser de un altra forma…….
NO podem jugar con un EQUIP un dia i la setmana següent ser una banda en mans d’un equip inferior a nosaltres i perdre de la forma que vam perdre, sense tindre bones sensacions.
Per un altra banda pareix que hi ha gent que es queixa de la forma de joc, dels minuts jugats, de que toquen o no toquen bola, jo em pregunte que fan per remediar-ho, queixarse i no estar contents, en ningun moment hem dit que ningú tire a canasta quant tinga la oportunitat de fer-ho, a ningú se li ha prohibit, al meins jo no… així que no me valen escuses de que hi ha individualitats, tots i tos tenen oportunitat, el tema es que si no es fa el que jo vull que es faça no es juga a res……

PD.- NO demaneu balons nous no sels mereixeu, no es normal que air sols hi haguera un jugador que no te fitxa en el A guardant els balons, això no es normal, tot es queixar-nos de que els balons no valen però acaba el partit ens anem a casa i ens oblidem de tot…..


Esta setmana no pose els marcadors de cada jugador a vorer si així pensem en el EQUIP i no en nosaltres mateix.

lunes, 16 de enero de 2012

PARTIT CONTRA XABIA

EQUIPO, quina paraula, però quina importància te. Teníem davant nostre un partit important, sempre jugar contra el Xàbia es sinònim de partit complicat i la veritat es que l’equip va funcionar com això com un equip, que es el que fa que nosaltres juguem molt còmodes, en els dos primers quarts em va donar la impressió de vorer al equip que va arribar a ser subcampió de la lliga valenciana, el equip que jugava donant pases, sense abusar del tir exterior, sense abusar de tirs que no van a cap lloc, rodant el baló quant feia falta, i per això ens adelantem en el marcador.
El primer quart ja demostra que el Xàbia va a fer que el partit siga molt dur, els arbitres permeten que l’equip local puga endurir-lo, cap equip aconsegueix anar-se’n en el marcador, fins el minut 7 on una reacció nostra, on apretem les dents en defensa i en atac juguem amb molt de cap i donant pases i jugant en equip, fa que el parcial siga de 0-15 fins el minut 10 aconseguir despagar-nos en el marcador sen el parcial de 26-11.
Al segon quart tenim el primer batxe el parcial fins el minut 3 es de 9-2, però podem tornar a apretar les dents en defensa i seguir jugant en equip torna a ser un bon moment per nosaltres amb un parcial del minut 3 fins al 8 de 0-8 tornem a fer un estironet en el partit aguantant el tiro, a partir de este moment intercanvi de canastes entre els dos equips, el parcial es de 14-12 de este quart, el parcial del partit es 25-38.
El tercer quart que normalment es el pitjor que tenim es un intercanvi de canastes entre els equips, mantenim la distancia gracies a que anem sumant cada vegada que arriben en l’atac però ells també, comencem a no fer les coses que sabem i arribem a precipitar-nos però aconseguim estar i mantindre el resultat , el parcial de este quart es 17-20, el parcial del partit es 42-58.
En l’últim quart el batxe ex molt seriós no juguem be, tenim presa quant no tindríem que tindre-la, perdem molts balons, no ataquem be, i la defensa baixa molt, permitent tirs còmodes del equip contrari, he de dir que el baló no es pot perdre i que el base ha de ser qui tinga el baló en les mans buscant a Carles i sumant en cada atac, el resultat de este quart es de 23-15, al remat el resultat del partit es de 65-73 una Victoria important per al equip.
Ressaltar la llavor de Juanvi Salamanca, Andrés, Adrian Cea, Salva Mengual y Oscar Roca que van ajudar en esta Victoria del Sènior A, encara que son jugadors del B, han estat i espere que estigen en el moment en que els necessitem, m’agrada contar amb gent que te compromís, es mereixen tot el meu respecte .
ANOTADORS:
CARLES OLTRA 28; ANTONI 13; VICTOR 8; ADRIAN 6; ANDRES 5; FRANKI, JUANVI SALAMANCA 4; ADRIAN CEA 3; OSCAR 2.

miércoles, 11 de enero de 2012

PARTIT CONTRA EL ILLICE

Teníem davant de nosaltres un partit molt complicat, i era complicat per que ens visitava el últim classificat i això mai se’ns ha donat be a nosaltres, jugar contra un equip que va darrere en la classificació fa que nosaltres en relaxem massa, i l’altra eren les tres baixes importants que te el equip, encara que els jugadors que van vindre a ajudar-nos i a participar del partit van complir mereixcudament el seu paper, tenint molt clar quin era el seu Rol, desde ací vull donar les gracies a eixos jugadors que van vindre Juanvi Salamanca, Salva Mengual, Manel, Adrian Cea, Oscar..... tots han complit han demostrat compromís en el club...
Els jugadors que han estat entrenant en Nadal han tingut els minuts que tenien que tindre, crec que ha sigut el primer any que en Nadal s’han fet entrenes com cal, amb la gent venint a entrenar i demostrar que tenen gana de fer les coses be, espere que no baixem mai els braços i que continuem treballant, sense que ningú es relaxe sense que ningú pense que te el lloc assegurat en el equip, no hi ha ningú que tinga els minuts assegurats ningú......
El partit del dissabte comencem dubta’n, però poc a poc entrem al partit i al minut 4 ja fem el primer parcial de 7-0, pareix que la cosa va be, comencem a jugar amb equip, la defensa dels homes exteriors funciona prou be, els rebots anem agafant-los i la rotació funciona, tots estan posats en el partit al minut sis un altre parcial de 7-0 el final del quart es de 19-8, qui anava a pensar que ens podíem complicar el partit????
Be en nosaltres es normal, comencem la segona part, la defensa nostra desapareix i deixem que ens facen un parcial de 0-16 en este segon quart, el últim punt el fem al minut 3 a partir de ací res de res, ni defensa ni atac, ja no fem el que devíem fer, ja cadascú va a la seva en atac, jugadors que no participen en el joc col•lectiu, sols en el individual, la defensa estàtica, rebots desapareguts, el resultat de este quart 7-19, el parcial del partit 26-27.
Seriem capaços de remuntar, o passaria com sempre que baixem el cap i no juguem, era tota una incògnita, i si be no vam fer el millor partit si tornem a defendre si tornem a tindre les idees en atac, i això es motiu de que si fem punts el nostre parcial desde el minut 6 fins al minut 10 es de 14-0 acabem este quart en un resultat de 43-32 ara teníem que continuar en este ritme i no baixar.
El últim quart es un tràmit pràcticament el nostre equip sense fer la millor defensa si torna a deixa al equip contrari en 9 punts per 17 nostres, resultat final 60-41.
Era important començar en victòria el any i així ha sigut no es que haja sigut el millor partit que hem jugar, ha sigut dels mes roins, però si val per a algo diré que els jugadors han de tindre premi per el treball realitzat al llarc del Nadal i aixi ho vaig fer, ara hem de seguir, tenim un partit molt complicat el dissabte en Xàbia, esperem continuar al meins jugant millor.....
ANOTADORS:
ANTONI 5; OSCAR 2; ADRIAN CEA 4; ADRIAN 1; CARLES 22; SERGI 3; VICTOR 17; MANEL 2; MENGUAL 4.