TANGANA

Final de temporada del sénior A, una pena haber terminado como se ha terminado, hoy hemos recibido el fallo del comité de competición de la Federación Valenciana de Baloncesto en relación al partido que jugamos contra el Almussafes, partido en el que decidimos irnos a casa por la “tangana” que se organiza en el mismo. Es fácil decidir sobre el partido para el comité, un equipo decidió irse a casa después de que apareciera la fuerza pública que solicitó el árbitro para continuar el juego, por lo tanto como el equipo ha decido irse se le da el partido por perdido, no voy a poner en dudas el fallo del comité, ha decidido y ya está, partido finalizado y partido ganado para el Almussafes, que curiosamente es el que menos defendió el juego limpio……. Es difícil para un árbitro pitar un partido de baloncesto, y más si este partido es de sénior y mas , si en este partido se juega el pase a una semifinal de una competición, aquí la Federación debería actuar de otra forma, mandar dos árbitros quizá hubiera permitido que el partido hubiera acabado, con problemas seguro, para se hubiera acabado. Un árbitro no puede ver las agresiones que sufrieron mis jugadores cuando estaba marcando en la mesa cualquier falta personal, balonazos a mis jugadores, codazos, malos gestos, y nosotros intentamos aguantar todo lo que nos venía encima, las faltas personales que hacia el equipo contrario, eran muy contundentes, algunas de las cuales rallaban la antideportiva o incluso la agresión. En un momento del lance del juego aparece la tangana, todos entramos en el campo de juego a intentar separar a los jugadores, bueno todos no, algunos incitan mas para que continúe el lío, (estos son los beneficiados), por mi parte reconozco que entré para intentar poner calma al juego, la tangana es monumental, padres que saltan desde la grada, y padres que nos dicen que nos vayamos a casa. Cuando acaba la refriega los padres me dicen que nos vayamos a casa, yo les contesto que no, que quiero ganar el partido, que sé que podemos ganar el partido, pero nos retiramos al vestuario, allí dentro pregunto a todos que hacemos, todos los jugadores quieren seguir jugando, Carles (nuestro capitán y uno de los que más ha recibido por parte del equipo contrario) pide irnos a casa, porque el partido puede terminar falta, Oscar (el coordinador del Club), dice que como jugador quiere jugar pero como coordinador no puede permitir que los jugadores terminen lesionados. Salimos y hablamos con el Presidente y éste nos indica se ha puesto al habla con parte de la directiva y estos coinciden: nos vamos a casa. Al final la decisión la tenía que tomar el entrenador, que es el máximo responsable del equipo dentro de la pista, por lo que decido que lo mejor es no continuar jugando el partido e irnos a casa. Hoy después del resultado del comité, no me arrepiento, sigo pensando que hicimos lo correcto, y también creo que si hubiéramos terminado el partido lo hubiéramos ganado, tengo plena confianza en el equipo que entreno y sé que hubiéramos dado un paso adelante para ganar el partido. Otra cosa son las consecuencias que hubiéramos sufrido si nos quedamos a jugar, la decisión se toma porque creo que alguno de mis jugadores habría terminado lesionado, o en cualquier lance del juego un codazo se podría haber escapado por parte de alguien y hacer daño, no creo que la Copa sea tan importante como para que algún jugador pueda resultar herido, y más conforme iba el partido, no me arrepiento de haber tomado la decisión final. Otra cosa es si el resultado es justo o no, yo sinceramente creo que no, la única manera de ganarnos era la manera en la que estaban jugando, muy agresivo, muy sucio, y siempre provocando que los jugadores terminaran desquiciándose, ha ganado el juego sucio, pasa a la semifinal de la copa no el equipo que mejor juega o que mas nivel tiene, sino el equipo que ha sabido jugar SU partido. Veteranos contra jóvenes, como paramos a los jóvenes, como paramos las oleadas del buen juego del CB Oliva?, con falta, eso es lo que se ha premiado…. Una pena para el baloncesto….

VALORES Y PADRES

BALONCESTO= respeto, compañerismo, trabajo, sacrificio, humildad, estos son algunos de los valores que tiene el baloncesto, valores que debemos, como entrenadores inculcar a los chavales o jugadores con los que entrenamos todos los dias, ellos tienen que ver que nosotros tenemos y respetamos los indicados valores, somos los primeros que debemos dar ejemplo, somos el primer espejo en el que se deben de mirar, en todos los cursos de entrenador de cualquier nivel se estudia los valores del baloncesto, para que no se nos olviden cuales son, y para que los enseñemos. ¿Pero que pasa cuando estos valores que nosotros profesamos como amantes del baloncesto y entrenadores, y que nos empeñamos en enseñarlos a nuestros jugadores, a nuestos chavales con los que estamos trabajando día a día se rompen al llegar a su casa?, porque los padres no ven el baloncesto como nosotros, porque el padre/madre solo ve su que hijo no juega como a él le gustaria que lo hiciera, porque el niño, resulta que "chupa" mucho banquillo o simplemente porque el niño no ha sido convocado a un partido. ¿Cuantos entrenadores no hemos sufrido en nuestras carnes el desprecio de algun padre/madre por no estar deacuerdo con nuestras decisiones en lo que respecta a sus hijos?, ¿cuantos entrenadores habrán abandonado el baloncesto por estos padres y porque al final ha triunfado lo que el padre queria? ¿Cuantas directivas de cuantos clubs han impuesto que un jugador/a este más minutos en pista jugando porque es mas bueno que otro, aunque este otro trabaje mas que el bueno?. Lo primero que deberiamos hacer es enseñar los valores del baloncesto, del deporte en general a todos los padres/madres, para que una vez ellos lo tuvieran claro poder aplicar a los jugadores, sin interferencias de ningun tipo. Recuerdo que Aito Garcia Reneses sentó a un jovencito Riky Rubio, porque no estaba aportando lo que debia aportar, aun siendo un gran jugador ya de jovencito y jugar en ACB, estoy seguro que el padre/madre no fue a recriminar a Aito el porque su hijo no habia jugado, o porque su hijo jugaba tan poco ese dia o esas semanas. ¿Creemos por un momento que Riky estaria donde esta si el padre/madre hubiera estado siempre quejándose de porque su hijo jugabo o no jugaba?, simplemente Ricky siguio trabajando con humildad y lo continua haciendo, y llegará donde él quiera llegar en esos valores y sin la interferencia negativa de un padre/madre de cara al entrenador. Esto no quiere decir que el entrenador va a estar siempre en posesión de la verdad absoluta, como humanos que somos, nos equivocamos, pero os aseguro que si tenemos jugadores que trabajan, trabajan, trabajan, son humildes en lo que hacen, son compañeros de sus compañeros, tienen respeto por el entorno, por el entrenador, por el rival y ademas son capaces de sacrificarse día a día por ser mejores, podrán llegar donde quieran, podran hacer lo que quieran, todo trabajo tiene su recompensa siempre, y ese trabajo ha de ser personal del jugador, con la ayuda del entrenador y del padre/madre que debe animarle a seguir trabajando y no decaer o no ir a pedir explicaciones cada vez que el jugador tenga una mala semana, al contrario siempre debemos animar, apoyar a los hijos. ¿A que entrenador le gusta ver como un jugador no progresa?, estoy seguro que a ninguno... todos los entrenadores pedimos a nuestros jugadores esfuerzos, cada entrenador con su sistema, los hay que gritan, los hay que hablan, los hay que combinan las dos facetas, pero todos absolutamente todos van a pedir que cuando estes en un entrene, en un partido demos todo lo que podamos, incluso más, "recordamos: trabajo, sacrificio". Yo soy padre, soy entrenador tambien, y como padre he visto a mis dos hijas llorar dentro de una pista de baloncesto despues de una jugada mal hecha, despues de un grito de su entrenador, despues de estar sentadas en los banquillos, pero NUNCA le he pedido explicaciones, porque entiendo que mi deber como padre es animar a que continuen luchando, y aprendan aquellos valores que yo, como padre les quiero enseñar. Debemos de premiar los jugadores, que aunque no tengan unas cualidades especiales para este deporte siempre estan ahí, cumpliendo, trabajando en silencio dia a dia, y sin decir nada de si juegan o no juegan, esos son los jugadores que al final llegan donde tiene que llegar. No debemos perder el norte, los padres/madres, debemos respetar los valores que nos enseñaron nuestros padres éstos hay de volver a aparecer, y sobre todo dentro de este deporte en donde TODOS debemos trabajar juntos a favor de los niños, a favor de los entrenadores y a favor de los clubs, que son los que definitivamente pueden hacer grande este deporte, con mucha humildad, con mucho trabajo, y esfuerazo pero sin parar, como hace nuestra selección......

FINAL DE LLIGA EN CAMPELLO

Anàvem a El Campello amb el junior i amb la il•lusió de poder acabar esta temporada en el tercer lloc, era un repte difícil ja que necessitàvem guanyar de 5 punts contra un equip que en casa seva sempre ha sigut difícil de guanyar, desprès de la xerrada que ens fa Fanki en el vestidor (li tocava a ell per ser un motivador nato), jo els demane als meus jugadors que disfruten del partit i que juguen tal i com saber fer-ho, i com no tenien que fer-me patir fins el final. El partit no es un partit bonic, no es un partit ben jugar per part nostra, tot al contrari, crec que si hagueren jugat una miqueta el partit de segur que averem guanyar per molt mes, tan sols vam jugar be en tot el partit uns quatre minuts poca cosa mes, la resta vam estar ahi perquè devíem de estar ahi, fins i tot arribem en el tercer quart a estar 11 punts baix al marcador, ens agrada massa jugar amb foc. El partit el comencem com sempre últimament en un primer quart que ens consta molt entrar en joc, parcial de 7-2 per començar, apretem en els últims dos minuts del primer quart i acabem este quart amb un 20-18. El segon quart comencem mes encertats cara a la canasta contraria i en defensa apretem mes les dents, parcial de 2-7 i tres triples seguits 0-9 fan que ens anem en el marcador amb un 27-34 començàvem a jugar be i començàvem a apretar les dents en defensa, però tornem a baixar els braços i el que es mes preocupant el cap, per acabar este quart en un 40-37 i les sensacions molt roines, el quart acaba en un 20-19, el partit esta obert, però les nostres sensacions no son bones. Entren al vestidor amb el cap baixat hem de seguir disfrutant i hem de lluitar no podem acabar la temporada amb eixa imatge, hem de alçar-nos, un dels jugadors mes afectats es Antoni, que crec que va escoltar el mateix que jo a la grada de un seguidor nostre (molt dolent).... li dic el que ha de fer i es queda a la banqueta al començament del tercer quart. Este tercer quart es com sempre el nostre pitjor quart, amb un parcial de 7-0 aconsegueixen posar-se 47-39 en el marcador, reaccionem i tornem a jugar desde el minut 8 fins el 10 de per fer un parcial de 2-11 i tornem al partit 55-53. Comença el últim quart amb tot per jugar i amb les ganes de guanyar en primer lloc el partit i desprès si pot ser quedar tercers, però primer anem a per el partit, i així comencem, el joc es rapit, intens, Antoni torna a ser el millor, fent allò que ha de fer, trancar cap a dins de una forma ràpida (m’alegre per ell), el primer parcial fins el minut 3, es de 3-6, un altre parcial de 2-6, i arribem a falta de 10 segons en un resultat de 70-72, ací ve el millor del partit, tirs lliures per Adrian (el argentino), el primer el clava 70-73, ix Victor a pista per agafar el rebot, el segon tir el falla, palmeig de Victor i Carles aconsegueix agafar el baló i palmejar-lo dins de la canasta 70-75 i final del partit. Al final tenim el partit i la tercer plaça, desde que jo porte a este equip es la millor classificació, i apareixen les emocions, de vorer com els teus companys de club venen t’abracen i et feliciten, va ser molt emotiu per a mi vorer al Presi i a Soria i el abraç que ens vam fer. Este equip ha aconseguit molt este any, i pot aconseguir mes, he disfrutat moltíssim en ells i crec que donaran moltes mes alegries al club........ 4.- Antoni.- Ahir va ser un contraste va tindre moments molt bons en moments que no va estar encertat, al remat 24 punts, i pese a que a algun pare no li pareix massa be, va demostrar que es una pesa fonamental per a este equip, has de pensar moltes coses Toni, no t’equivoques, encara tens mes que donar a este equip i club (Acumulats 410 punts). 5.- Oscar.- NO va vindre al partit (sanció), jejej, però el seu treball dins del equip ha sigut molt important (Acumulat 70 punts) 6.- Adrian Cea.- Un jugador que ha aportat moltes vegades eixa força física que no solem tindre, ha estat en el equip per tot el que ens ha fet falta, jugador de club, treballador incansable, en este partit no va fer cap punt, va jugar pocs minuts el partit era difícil, així i tot hi ha que donar-les les gracies per la seva llavor (Acumulat 27 punts). 7.- Adrian (El Argentino).- Crec que es el jugador mes important que te este equip, no es el líder, però si “il Capo”, es un jugador necessari per el equip, este partit crec que ha sigut el mes complet , ha estat quant ens ha fet falta i ha fet punts importants en moments decisius, espere que no s’ho deixe i continue amb nosaltres (de mati cuidamos todos tranquilo), 13 punts en este partit (Acumulat 127 punts). 8.- Manel.- Que podem dir de Manel, es el meu ullet jejejee, ha sigut un jugador junior que ha pujat a ajudar al sènior A, porta dos anys jugant amb nosaltres i crec que tots el volem, jugador intens sempre que ha eixit a la pista, gran company, este partit ha jugar poc minuts, tal vegada perquè en el seu partit Junior ha jugat quasi els 40 minuts, de tota forma sempre suma, Gracies Manel per el teu esforç no abandones mai (Acumulat 18 punts). 9.- Carles.- Que tenim que dir del Capi, el fet de que tornara ha sigut molt important per el equip, este any ha estat molt involucrat amb tots els jugadors amb l’equip, ha demostra’t ser un líder, ara ha de demostrar que ell es el únic que no pot baixar el cap..... Entrenar a jugadors com ell sempre es un plaer, sempre sap que fer. En este partit 18 punts (Acumulat 536 punts). 10.- Sergi.- Un jugador que es un gran defensor i un gran corredor al contraatac, era el primer any jugant en el A i a mes en esta categoria, crec que si es centra un poc serà mes important del que ha sigut este any, este partit ha jugat poc, el rato que ha estat ha defès molt be però pon-te a tingut 3 personals (Acumulat 34 punts). 11.- Franki.- Un dels jugadors que mes a creixcut, ha estat sempre motivat, de vegades un poc massa, però sempre ha sumat, ha lluitat cada baló, i a anat de meins a mes, ha acabat sent important en l’equip (no sols per les seues frases) si no també per el seu joc, que no baixe els braços, i continue així podrà ser el pivot referent del equip (amb permís de Victor). En este partit 10 punts (Acumulat 100 punts). 12.- Rubèn Bellon.- El base titular del equip, te moltes qualitats (mes de les que ell mateix es pensa), ha de saber arriesgar i soltar la bola en els contraatacs, ha de saber gastar mes el tir, i les seues penetracions, i ha de intentar tindre mes físic, continuarà creixent ens donarà alegries. Este partit 3 punts. (Acumulat 104 punts). 13.- Victor.- Compromís, humilitat, son dos característiques de un gran jugador, estava lesionat del turmell i va anar al fisiio per que el prepararen per jugar i ho va fer, el seu palmeig final es importantissim, gran jugador, que no hem aprofitat massa i que hem de buscar mes, li hem fet algunes jugades per a ell però no l’hem buscat prou, hem de continuar confiant en ell. Gracies Victor per el teu esforç, jo com entrenador t’ho agreix moltísim, igual que Carles entrenar-te es un plaer. En este partit 5 punts. (Acumulat 340 punts). 14.- Fernando Gari.- Ha jugat pocs partits, no podem avaluar-lo massa, estic segur que el dia que torne amb nosaltres va a ser un gran jugador i l’equip donarà un bot de qualitat impressionant. Espere que siga pronte Fernando. (Acumulat 23 punts). 15.- Juanvi (Pilero).- Una lesió inoportuna i crec una mala decisió per part de ell, la deixat fora del equip desde abans de Nadal, tenia que haver fet cas al que jo li deia però be es cosa d’ell, haguera sigut un jugador important per al equip, encara que últimament ha estat un poc desaparegut, al meins en els viatges del equip que no ha vingut a cap. (Acumulat 109 punts) 16.- Nico.- No ha jugat massa partits en nosaltres, però ha demostrat ens els que ha jugat que si te gana, si no fa el gamba pot estar jugant perfectament en esta categoria pese a tindre la edat que te, espere que no es relaxe i lluite per estar jugant ahi i disfrutant, encara tens moltes coses que aprendre, un consell no vajes mai de sobrat treballa, treballa i altra vegada treballa i voras com tens sempre una bona recompensa..... M’alegre de que estigues en nosaltres i tot el equip també. (Acumulat 12 punts). 17.- Oscar Puig.- Els últims partits no ha jugat massa, el constipat no l’ha respectat i no ha estar físicament be per jugar, però el seu compromís no es pot amagar, ha vingut a tots els partits que li he demanat encara que ha sigut dels que meins ha jugat, continua lluitant i continua aprenent, arribaràs alt si treballes (Acumulat 10 punts). Juanvi Salamanca.- Un jugador defensiu, amb la sang sempre calenta, que mes de una vegada ens dona algun susto i ens fa patir moments que no deuríem de patir, en el A ha cumplit en el seu rol però ha de saber estar quant no estiga en el A, espere que torne a ser el bon jugador i es deixe de altres histories. (Acumulat 22 punts). Crec que tots este any hem estat prou be, es deu de millorar, hem de treballar mes i millor, molts entrenes han estat molt fluixos amb tonteries, però crec que la temporada que ve si estem els mateixos i els que vingen a ajudar-nos o pujar al primer equip, hem de intentar quedar al meins com este any...... per a mi ha sigut un plaer, ja vos ho vaig dir, entrenar a este grup de gent, quasi tots portem anys junts i pese a baixar un any de categoria i estar ahi ens coneixem i no hem tingut quasi problemes desde fa dos anys hem de continuar lluitant, treballant.........

PARTIT DEL SENIOR CONTRA EL ILLICE

Teníem un partit molt complicat en Elx aquest dissabte, amb moltes baixes degut a lesions i viatges de alguns jugadors el que fa que vinguin amb nosaltres Manel, Juanvi Salamanca, Adrian Cea, Andres i Oscar, que sempre que han estat han sumat per l’equip, anàvem a jugar contra un dels últims classificats de la lliga amb tot el que açò comporta ja que no solem donar bona imatge quant tenim davant un equip en teoria inferior a nosaltres.
El partit comença amb una defensa asfixiant a Carles Oltra, el que fa que no puga quasi tocar el baló, ni participar en el joc, i sempre que te el baló son molt agressius fen un 2x2 en tot moment, ens consta quatre minuts fer la primera canasta fent l’equip local un parcial de 9-2, no aconseguim arribar a les ajudes en defensa i els resulta molt fàcil atacar i a nosaltres ens costa molt entrar en joc, ja que el nostre referent no te facilitats per poder jugar còmode, i els arbitres permeten molt de contacta.
El primer quart acaba 19-9 teníem molt que millorar.
En el segon quart reaccionem un poquet, gent que no havia entrat en joc encara comença a anotar, es el casa de Franki, Victor i Oscar que desde la seua posició de pivots comencen a rebre balons i acabar en bones accions baix de la canasta contraria, aconseguim que desde el minut 6 fins el 10 l’equip contrari no fa cap canasta, sent el parcial nostre de 2-13, per acabar el quart en un resultat de 6-18, arribem al descans amb un 25-27.
El tercer quart es un quart mes igualat del partit amb molts intercanvis de canastes per els dos equips, un quart intens on tots els nostres jugadors sumen, aporten coses interessants i no hi ha cap de tots que tinga por de encarar el aro contrari, som agressius en atac, i constants en defensa, aconseguim eixir a la contra i en el joc estàtic fent un bon treball, el resultat de este quart es de 21-25 continuem guanyant i el parcial del partit de 46-52 (per fi Manel fa el seu triple en el sènior A).
Anàvem al últim quart amb un arbitratge que deixava jugar massa al equip contrari, amb tot el que això ens pot costar, el fet de que no piten sempre ens perjudica, la pressió sobre Carles es molt asfixiant, el que fa que altres jugadors prenen la iniciativa i ho fan sense complexos, Juanvi Salamanca y Adrian (el argentino), aporten els punts que no aporta Carles, i la consistència i lluita en defensa que ens fa falta per aguantar el tiró de l’equip contrari, a falta de minut i mig anem 64-63 i un triple de Franki ens posa davant en el marcador, per un 64-66, un tir lliure fet per ells i un altre per nosaltres al final dona el resultat final de 65-67.
El parcial de este quart es de 19-15.
A la postre un partit molt important, una victòria molt important, no un bon partit, però ens feia falta guanyar-los i seguir sumant, ara ens toquen dos partits mes, hem de intentar guanyar-los i estar tot el mes alt possible a la taula de calcificació……

PARTIT CONTRA EL VILLENA

El partit que vam jugar este cap de setmana al nostre pavelló d’Oliva, te dos parts ben diferenciades: els tres primers quarts que no serveixen per a res, i el últim quart on el nostre equip dona una lliçó de intensitat, de gana, de voler guanyar que no va demostrar en cap moment del altres tres quarts, per eixe motiu el comentari de hui no pot ser dels tres primers quars perquè senzillament no hem jugat a res………
Hem ixi’t dormint, sense intensitat en defensa, sense córrer en atac, no hi havia cap base del nostre equip i això que vaig fer jugar a tres persones de bases, però cap dels tres va córrer, dos d’ells son ben diferents, Ruben es mes metòdic per la qual cosa li costa mes fer córrer a l’equip, encara que si ho sap fer, però en este partit ni ell corria amb el baló; Nicolau, si es el base que li agrada córrer, però estava cansat (una escusa barata NIco), si eixim, eixim a tope, a donar-ho tot, encara que siga sols 3 minuts, no es un bon motiu per no córrer, i l’altre jugador que va fer de base, Antoni, no va córrer tampoc en cap moment i sol ser un dels jugadors que mes li agrada córrer a la contra, amb baló o sense ell…….
A partir dels bases cap jugador mes va eixir a la contra, ni va córrer, ens vam dedicar a estar en el partit 5 o 6 punts per baix, i així no es pot jugar no poder especular en el marcador, no podem no ser agressius de cara al aro ni tan sols en defensa i es va demostrar este partit.
Els resultats parcials sons:
Primer Quart.- 12-19.
Segon Quart.- 15-13
Tercer Quart.- 10-15
Al finalitzar este tercer quart el resultat del partit era 37-47, la sensació era molt dolenta l’equip no estava fent absolutament res be, encara que sempre teníem la impressió de que si apretavem les dents podíem acabar guanyant el partit.
Quant va a començar el últim quart plantege als meus jugadors si som capaços de defendre pressionant tots en tota la pista, i si tenim gana de guanyar el partit, no se quina llumeta es va encendre en el seu cervell, però ahí comença un nou partit que no te res a veure en els altres tres quarts, amb la intensitat de Juanvi Salamanca, que demostra que quant ell vol pot ser un dels millors jugadors del A, comença la remuntada, una remuntada espectacular que es reflecteix en el resultat final del partit, ell i tota la gent que en eixe moment esta en pista lluiten cada baló con si fora el últim, augmenten la intensitat defensiva fins un nivell que feia tems que no es veía, tan sols dir que el resultat de este quart es de 33-9 poca cosa mes tenim que dir…….
Eixe es el camí, crec que esta vegada al final algú podrà obrir els ulls i vorer que la forma de guanyar els partits es la lluita i la entrega, i sobre tot la defensa ben feta y sempre amb eixa ambició que hem de tindre per dirigir-nos a la canasta contraria.
Cal també ressaltar el partit de Franki, va ser junt a Carles Oltra, Juanvi Salamanca un dels millor del partit, va ser el jugador que en tot el partit estava amb mes gana que cap dels meus jugadors….. que bo que estigues així Franki…. Continua…..
El resultat final va ser de 70-56, ara ens queden tres finals mes….. no podem fallar, espere que tingan sempre present com hem de jugar els partits……

PARTIT CONTRA EL MONTEMAR

Important partit el que anàvem a jugar a Alacant contra el Montemar, amb tan sols 8 jugadors per les lesions que este any no estan respectant-nos massa, i amb la pena de que cap junior poguera quedar-se a jugar amb nosaltres ja que ells també van jugar a Montemar.
I tal com estem acostumats l’equip no arranca be en el primer quart, amb tan sols 6 punts i sols 2 en joc, la resta en tirs lliures, el millor que l’equip local tan sols anota 10 punts, sent el resultat de este quart de 10-6 sense que pugem destacar cap moment del partit si no mes be els fallos de tots dos equips de cara a la cistella contraria.
El segon quart comencem a jugar millor am un parcial de 2-8 aconseguim arrancar una mica la diferencia en el marcador, tenim mes encert cara a la canasta i la nostra defensa puja en intensitat treballant les línees de pase i agafant els rebot per poder córrer el parcial desde el minut 6 fins al 10 de este segon quart es de 8-18 per acabar este quart amb un resultat de 14-26, sen el parcial del partit de 24-32.
El tercer quart comencem sense massa encerta cara a la cistella contraria, però la defensa fortíssima del equip contrari ens porta als tirs lliures aconseguint gracies a ells un parcial de 3-10, dels quals sols dos son en joc, per un avantatge de 28-43, a partir de este moment gran laguna tant en atac com en defensa, no sabem jugar amb el marcador a favor i comencen a regalar balons i canastes fàcils per al equip rival, parcial de 8-0 amb 3 minuts de mal joc, però ens refem i desde el minut 8 fins el 10 el parcial es de 0-5, encara que acaben fen-nos un triple en el últim atac, resulta de este quart 15-16 i el parcial del partit 39-48 ens tocava patir.
El últim quart comencen també amb una laguna monumental fins el minut 5 no comencem a jugar el nostre partit, estem fallons en atac, deixem que entren massa fàcil en la nostra defensa i permetin que ens agafen fins a tres o quatre rebots en una mateixa jugada, el resultat a falta de 5 minuts era de 47-51 no pintava massa be, però a partir de este minut tornem a enxufar-nos al partit i un parcial de 7-12 torna a posar-nos davant en el marcador per acabar el partit amb un resultat final de 52-66.
Este quart acaba amb un 13-18.
En general un partit molt difícil en el que l’equip contrari va jugar molt físicament , hem de millorar en les lagunes que tenim ja que ens poden costar molt partit, ara encara ens queden partits important hem de continuar lluitant a vorer si podem acabar a la part alta de la calcificació.
Important la participació de Andrés, Juanvi Salamanca i Adrian Cea que sempre estan disposats a tirar una maneta al equip, es de agrair el esforç i la lluita que van posar.

CADET EL DIUMENGE

El diumenge al mati, el Cadet A, tenia que jugar el seu partit contra el Gandia i quasi sense voler vam tindre que alçar del llit a Albert Garcia i meins mal que Victor estava per el pavelló que volia vorer jugar a la seva germana, ja que tan sols teníem sis jugadors per enfrontar-nos al Gandia, en tot el que comporta jugar amb únicament sis jugadors (ja ho vam patir a Ontinyent).
El partit va ser molt complicat arribant a estar 15 punts baix en el marcador durant bona part del segon quart, al descans en el vestidor ens diem el que pensem i aconseguim eixir amb un altra mentalitat al partit, amb gana de lluitar lo, i quina gana, amb una defensa molt ben plantada (encara que en zona), i sent molt agressiva tallem balons, agafem rebot i per fi podem eixir a córrer, en un tercer quart espectacular i ben jugat i que el rematem en el últim quart, acabant el partit guanyant de sis punts i amb la satisfacció al meins personal de vorer que el treball de alguns dels jugadors dona els seus fruits.
Desde ací vull donar les gracies i crec que tots els jugadors deuríem fer-ho a Albert i a Victor ja que el primer estava dormint es va despertar i va vindre i el segon venia a vorer a la germana i va deixar de vorela per jugar el nostre partit i a un nivell molt bo, controlant i sabent aportar el seu granet a la victòria, jo per la meua part estic molt agraït i així ho faré saber a ells personalment, i m'agradaria que vingueren la propera setmana a Tavernes a jugar minuts com el diumenge.
També vull, com no, agrair el esforç dels jugador que tenen un gran nivell de compromís, (Miguel, Andreu, Pere, Carles, Raúl i Vicent) vosaltres esteu demostrant que amb el treball, amb les ganes, amb la lluita, i escoltant e intentant fer el que vos demanem o en este cas vos demane jo com a entrenador, sou els jugadors mes importants de este equip... (Arnau, no m'oblide de tu però es que no estaves)..
Ens queden encara alguns partits mes el torneig de pasqua disfrutem el que ens queda de estar junts, i anem a treballar de cara al proper any, per que pugueu estar en el junior donant la cara en tots els partits i que puguem estar orgullosos de que el vostre compromís no va a fallar.....